Devoció als àngels: Tres Sants amb experiències diferents sobre els Àngels Guardians. Aquí hi ha quins

A les flors de SAN FRANCESCO vam llegir que un dia va aparèixer un àngel a la consergeria per parlar amb el germà Elia.
Però l’orgull havia fet que fra Elies fos indigne de parlar amb l’àngel. En aquell moment, Sant Francesc va tornar del bosc, que va retreure durament al germà Elia amb aquestes paraules:
- Estàs equivocat, orgullós germà Elies, en apartar-nos dels sants àngels que vénen a ensenyar-nos. En realitat, tinc molta por que aquest teu orgull acabi treient-te del nostre ordre "
I així va passar, com havia predit sant Francesc, des que fra Elia va morir fora de l'Orde.
Aquell mateix dia i a la mateixa hora en què l'àngel va sortir del monestir, el mateix àngel es va presentar de la mateixa manera a fra Bernardo que tornava de Santiago i es trobava a la vora d'un gran riu. El va saludar en la seva pròpia llengua:
- Déu et doni la pau, meu bon frare!
Fra Bernardo no va poder contenir la seva sorpresa en veure la gràcia d’aquest jove d’aspecte alegre i sentir-lo parlar en la seva llengua amb una salutació de pau.
- D'on ets, bon jove? –Va preguntar Bernardo.
- Vinc de la casa on es troba Sant Francesc. Vaig anar a parlar amb ell; però no vaig poder, perquè estava al bosc absort en la contemplació de les coses divines. I no el volia molestar. A la mateixa casa hi ha els frares Maseo, Gil i Elia.
Llavors l’àngel va dir a fra Bernardo:
- Per què no aneu a l’altre costat?
- Tinc por, perquè veig que l’aigua és molt profunda.
- Passem junts, no tingueu por - va dir l'àngel.
I, agafant-lo per la mà, en un instant equivalent al parpelleig d’ulls, el va portar a l’altra banda del riu. Llavors Fra Bernardo es va adonar que era un àngel de Déu i va exclamar amb sinceritat i alegria:
- Beneït àngel de Déu, digues-me com et dius?
- Per què em preguntes el meu nom, que és meravellós? "
Dit això, va desaparèixer, deixant a Fra Bernardo tan ple de consol que va fer tot el viatge ple d'alegria (19).

De SANTA ROSA DE LIMA (1586-1617), es diu que a vegades enviava el seu àngel a fer els seus encàrrecs i ell els feia fidelment. Un dia la seva mare estava malalta i Santa Rosa la va anar a visitar.
La seva mare, en veure-la una mica "desgastada", va ordenar a un empleat negre que anés a comprar una reial de barres de xocolata i mitja reial de sucre per donar-la a la seva filla. Però Rosa li va dir: "No, mare meva, no li doneu aquests diners: es malgastarien, perquè Donna Maria de Uzátegui m'enviarà aquestes coses".
Una mica més tard va tocar la porta que donava al carrer, ja que ja era molt tard. Van anar a obrir la porta i un criat negre de Donna Maria de Uzátegui va entrar amb una tassa de xocolata i la va lliurar per la dita senyora ...
Del que havia passat, admirava aquest testimoni i educadament va preguntar a la seva filla Rosa: - Com sabíeu que us enviarien aquella xocolata?
Ella va respondre: Mira, mare meva, quan hi ha una necessitat tan urgent com aquesta que tenia ara, com bé sabia la teva gràcia, n’hi ha prou amb dir-ho a l’àngel de la guarda; també ho va fer el meu àngel de la guarda, com ho va fer en diverses altres ocasions ”.
D’això, aquest testimoni va ser admirat i espantat al veure què havia passat. Això és cert i declara davant aquest jutge i sota aquest jurament que això és cert, i tots dos ho van signar, el solter Luis Fajardo Maria de Oliv, davant meu, Jaime Blanco, notari públic (21).

SANTA MARGHERITA MARIA DI ALACOQUE relata: Una vegada, mentre realitzava la tradicional tasca de cardar la llana, em vaig retirar a un petit pati al costat del tabernacle del Santíssim Sagrament, on, treballant de genolls, em vaig sentir en un instant totalment recollit per dins cap a fora i de sobte em va aparèixer l’adorable Cor del meu adorable Jesús, més brillant que el sol. Es va trobar envoltat de les flames del seu amor pur, envoltat de serafins que cantaven en un cor admirable: "L'amor triomfa, l'amor s'alegra, l'alegria s'estén, el seu cor".
Aquests esperits beneïts em van convidar a unir-me a ells per lloar el Sagrat Cor dient-me que havien vingut a acompanyar-me amb la intenció de fer-li un continu homenatge d’amor, adoració i lloança i, amb aquest propòsit, ocuparien el meu lloc davant el Benaventurat. Sagrament perquè pogués estimar-lo a través d’ells sense descans i ells, al seu torn, participen del meu amor patint en la meva persona tal com hauria gaudit en la seva.
Al mateix temps, van signar aquest vincle al Sagrat Cor de Jesús amb lletres d'or i amb els personatges indeleble de l'amor (24).