Devoció als grans dilluns de la Madonna dell'Arco
Dilluns marca la història del santuari de la Madonna dell'Arco. És el dilluns de Pasqua, el 6 d’abril de 1450, quan es va produir el primer miracle, a partir del qual va començar la veneració popular de la imatge sagrada; Va ser el dilluns de Pasqua 21 d’abril de 1590 quan la blasfemadora Aurelia del Prete va perdre els peus, un episodi que va afectar tan profundament l’opinió pública com per provocar una afluència de pelegrins tan gran com per induir S. Giovanni Leonardi, el 1593, a la fundació de el nou santuari grandiós.
El Dilluns de Pasqua s'ha convertit, des dels seus orígens, en un dia privilegiat, el dia de la gran romeria popular de la Madonna dell'Arco: multitud de fidels es reuneixen, aquest dia, de tot arreu, de qualsevol manera, fins als peus del Verge per venerar-la, suplicar gràcies i implorar la misericòrdia de Déu mitjançant la seva poderosa intercessió, d’aquí el costum de dedicar-la els dilluns, com a dia particular de pregària i súplica al santuari.
El 1968 els pares dominicans van promoure la pràctica de 15 dilluns en preparació del dia de la Gran Romeria, inspirats en els 15 misteris del rosari, la pregària mariana per excel·lència i estretament lligada a la tradició dominicana.
Amb el pas del temps, la iniciativa s’ha anat consolidant i arrelant entre els devots de la Madonna dell'Arco, també com a oportunitat d’evangelització i aprofundiment de la fe, amb beneficis espirituals significatius i fructífers per als fidels. Aquesta pràctica s'està estenent cada vegada més a les esglésies on la devoció a la Madonna dell'Arco és viva. Ara ha passat a formar part de la tradició i la identitat d’aquest santuari marià.
El 1998 es va decidir fer un canvi: per no interferir amb l’espiritualitat litúrgica de les vacances de Nadal, aquesta pràctica comença el primer dilluns després de l’Epifania i passa amb el nou nom: Els grans dilluns de la Madonna dell’Arco .
Novena a la Madonna dell'Arco
1. Bona Mare de Déu, que volia dir-se l'Arc, com per recordar els cors afligits, les ànimes penedides i necessitades que ets l'Arc de la Pau que anuncia el perdó i les promeses divines, mira't amablement a mi que t'invoca, a mi que prega tu amb remordiments al cor per tants pecats comesos, amb el front mortificat per tantes de les meves misèries i ingratituds. Obtingueu del meu Fill la gràcia d’entendre l’estat de la meva ànima, de plorar sobre els meus pecats i deplorar-los. Que em concedeixi, mitjançant la vostra intercessió materna, una ferma resolució, una voluntat constant de bé. Que aquest moment pacífic passat als vostres peus sigui el començament d’una vida sense pecat i plena de totes les virtuts cristianes. Avemaria…
2. Mare de Déu, heu escollit el Santuari de l'Arc com a tron de les vostres misericòrdies i volíeu que la vostra imatge estigués envoltada dels innombrables certificats d'agraïment dels fidels, beneficiats i ajudats per vosaltres amb mil meravelles, animats per la confiança per tal molt el vostre amor cap als miserables i per tants regals que heu escampat pel món, agafats pels dolors, he recorregut a la vostra protecció, perquè em pugueu concedir ... (demaneu la gràcia que vulgueu) a qui no tenia vi demanant a Jesús el primer miracle per a ells, també doneu-me, que espero l’alegria sobretot de la vostra bondat, per poder afegir la meva pobra veu d’agraïment a la veu de molts i molts que us van invocar i van ser escoltats. És veritat que no sóc digne d’obtenir aquesta gràcia: la meva ànima és pobra, la meva pregària no està animada per l’esperit de fe suficient per obrir les portes del cel; però sou ric en tota gràcia, però sou bo i ho acceptareu tot, maternalment compassiu per les meves deficiències i les meves necessitats. Avemaria…
3. Verge gloriosa, que un dia va voler aparèixer envoltada d’estels brillants, et prego que siguis l’estrella que guia el meu camí en tot moment. Vosaltres, a les tempestes de la vida, entre els mil perills per a l’ànima i el cos, brilleu a la meva mirada perquè sempre pugui trobar el camí que condueix al port de la vida eterna. I quan, acabats els dies de la meva fràgil existència, esperaré el jutge etern, m'ajudeu; donar suport a la vida que falta; fes la meva fe més viva i forta; repetiu paraules d’esperança i protecció a la vostra ànima, doneu-me una caritat més ardent.
Per tu vull ser presentat al meu jutge com el teu devot, miserable però fidel i agraït. En aquella hora hauràs d'aparèixer a l'ànima tal com ets, la bella alba del cel, on vindré a lloar-te amb els sants i els àngels per a totes les edats. Amén.