Devoció als Sagramentals: el crucifix del perdó, una espina al costat de Satanàs

Podem definir el Crucifix del perdó com una "espina al costat de Satanàs", igual que la medalla miraculosa, la medalla creuada de Sant Benet o el lema de sant Antoni, ja que és un antic sacramental catòlic aprovat pel papa sant Pius. X el 1905 i enriquit amb nombroses indulgències.

Antecedents històrics

El Crucifix del perdó es va presentar al congrés marià de Roma el 1904, amb el suport del cardenal Coullié, arquebisbe de Lió. I va ser gràcies al discurs que li va fer el germà Léman que aquest Crucifix va obtenir l’aprovació general. El projecte d’establir una unió al voltant d’aquest crucifix va ser presentat a Sa Santedat pel Molt Eminent Cardenal Vivès, president del Congrés.

El Crucifix del perdó és un crucifix absolutament catòlic i això es pot deduir d’una simple anàlisi del mateix. Vegem-ho en detall:

⇒ A la part frontal d’aquest Crucifix, just a sobre del cap de Jesús, trobem l’atestació de la seva reialesa, l’anomenat Titulus Crucis. Aquesta inscripció - Iesus Nazarenus Rex iudæorum - que fa referència a la que es conserva a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem, a Roma, recuperada segons la tradició per Santa Helena al Gòlgota, pretén ser un testimoni de la reialesa de Crist. De fet, tot i que la relíquia de la Santa Creu no és completa, continuen brillant dues paraules, fins i tot respectades pel pas del temps: "Nazarenus Re", "The Nazarene King". Una profecia clara gravada a la fusta per reafirmar el fet que davant la reialesa de Crist totes les altres desapareixen.

⇒ A la cara posterior d’aquest esplèndid Crucifix, situat al centre, trobem la imatge brillant del Sagrat Cor de Jesús, envoltada de dues inscripcions que recorden la infinita misericòrdia del Salvador cap als pecadors.

La primera d’aquestes inscripcions és una oració de perdó exclamada per Crist durant l’agonia del Calvari: "Pare, perdoneu-los" (Lc 23,34). En pronunciar aquesta frase, Jesús demana al Pare que perdoni els seus propis crucificadors, i no és casual que aquest crucifix sigui anomenat "Crucifix del perdó".

La segona inscripció, en canvi, és una pregària d’amor exclamada per Jesús contra la ingratitud dels homes, tal com es desprèn de les visions de Santa Margherita Maria Alacoque (1647 - 1690). El 15 de juny de 1675, de fet, mentre Sor Margherita estava absorbida per la pregària davant el Santíssim Sagrament, Jesús se li va aparèixer mostrant-li el seu Cor i dient-li: "Mireu aquell Cor que tant estimava els homes i a canvi no rep més que ingratitud, menyspreu, sacrilegis en aquest Sagrament de l’amor ”. Des d'aquestes aparicions fins a Santa Margarida, aleshores, la devoció al Sagrat Cor de Jesús es va estendre per tot el món catòlic.

Continuant amb la descripció del Crucifix del perdó veiem que sempre al darrere, però a la part inferior, hi ha una lletra "M" a la qual se superposa una lletra "A". És el monograma marià més estès i conegut en el camp de l’art sacre, de fet el trobem sovint a les vestidures dels sacerdots. Té un doble significat: per una banda, les dues lletres representen l’expressió llatina "Auspice Maria", que literalment traduïda significa "sota la protecció de Maria", i per altra banda són una referència implícita a la salutació que va dirigir l'arcàngel Gabriel a la Mare de Déu quan va anunciar que es convertiria en la Mare del Salvador: "AveMaria".

El ric simbolisme que conté aquest meravellós Crucifix, però, no s’acaba aquí, ja que el monograma marià (A + M) està al seu torn superat per una estrella que representa “l’estrella del matí de Maria”, un dels atributs amb que recorren a la Mare de Déu en el context de les lletanies lauretanes del Rosari.

Maria com a "estrella del matí", amb la seva brillantor, ens prediu que la llum del dia és a prop, que la foscor s'està diluint, que la nit s'acaba. Maria al peu de la creu amb la seva presència materna ens anima a no perdre l’esperança, a mirar-la amb confiança i a través d’ella al seu fill, Jesús.

Indulgències vinculades al crucifix del perdó

(Per obtenir indulgències mitjançant l'ús pietós d'un objecte de pietat (crucifix, creu, corona, medalla ...) és necessari, tal com s'especifica a la regla 15 del Manual d'indulgències, que el mateix objecte de pietat sigui convenientment beneït).

- Qualsevol persona que porti el Crucifix del perdó sobre la seva persona pot obtenir una indulgència;

- si el Crucifix es besa amb devoció, s’obté una indulgència;

- Qualsevol persona que reciti una d’aquestes invocacions abans d’aquest Crucifix pot obtenir una indulgència cada vegada:

> El nostre Pare, que sou al cel, perdoneu-nos els nostres deutes com nosaltres perdonem als nostres deutors;

> Suplico a la Santíssima Mare de Déu que pregui al Senyor, el nostre Déu, per mi;

- Aquells que, dedicats habitualment a aquest Crucifix, compleixen les condicions necessàries de confessió i comunió eucarística, poden obtenir una indulgència plenària en les festes següents:

la festa de les cinc ferides de Crist, l’exaltació de la Santa Creu, la troballa de la Santa Creu, la Immaculada Concepció i els set dolors de la Santíssima Mare de Déu;

- Qui en el moment de la mort, fortificat pels sagraments de l’Església, o amb un cor contrit, assumint la impossibilitat de rebre’ls, besi aquest crucifix i demani perdó a Déu pels seus pecats i perdoni el pròxim, obtindrà una indulgència plenària.

Decret papal de juny de 1905 a la prefectura MM L'Abate Léman de la Sagrada Congregació d'Indulgències

Als fidels que besen devotament aquest crucifix i obtenen les seves precioses indulgències, els recomanem que tinguin presents les intencions següents: ser testimoni de l’amor al Senyor i a la Santíssima Verge, agraïment al Sant Pare Papa, pregar per la remissió dels seus pecats, per l’alliberament de les ànimes al purgatori, pel retorn de les nacions a la fe, pel perdó entre els cristians i la reconciliació entre els membres de l’Església catòlica.

En un altre decret, del 14 de novembre de 1905, Sa Santedat el Papa Sant Pius X va declarar que les indulgències vinculades al Crucifix del perdó es poden aplicar a les ànimes del Purgatori.

Si, immediatament després de la Santa Missa, el Rosari és l’eina més poderosa per alleujar els sofriments de les ànimes al Purgatori, el Crucifix del perdó representa un afegit molt eficaç per gastar al seu favor.