Devoció als Sants: el pensament de Padre Pio avui 2 d'octubre

2. Camina amb senzillesa pel camí del Senyor i no turmenti el teu esperit. Heu d’odiar les vostres faltes, però amb un odi tranquil i no ja molest i inquiet; cal tenir paciència amb ells i aprofitar-los mitjançant una baixada santa. A falta de tanta paciència, les meves bones filles, les vostres imperfeccions, en lloc de disminuir, creixen cada cop més, ja que no hi ha res que alimenti tant les nostres mancances com la inquietud i la preocupació per voler eliminar-les.

3. Aneu amb compte amb les ansietats i les ansietats, perquè no hi ha res que impedeixi caminar en la perfecció. Situeu, filla meva, suaument el vostre cor a les ferides del Senyor, però no per la força de les armes. Tingueu molta confiança en la seva pietat i bondat, que mai no us abandonarà, però no el deixeu abraçar per la seva santa creu.

4. No us preocupeu quan no podeu meditar, no podeu comunicar-vos i no podeu atendre totes les pràctiques devots. Mentrestant, intenteu compensar-ho de manera diferent mantenint-vos units amb el Senyor amb voluntat amorosa, amb oracions de pregària, amb comunió espiritual.

5. Eliminar les ansietats i ansietats d'una vegada per totes i gaudir amb tranquil·litat dels dolors dolors de l'A estimat.

6. Al Rosari, la Mare de Déu resa amb nosaltres.

7. Estima la Madonna. Dir el rosari. Reciteu-ho bé.

8. Realment sento que el meu cor es va estavellar en sentir els vostres patiments i no sé què faria per veure-vos alleujat. Però, per què estàs tan molest? per què desitges? I lluny, filla meva, mai no t’he vist donar tantes joies a Jesús com ara. Mai no us he vist tan estimat per Jesús com ara. Aleshores, de què teniu por i tremolors? La teva por i tremolor és similar a la d’un nen que es troba als braços de la seva mare. De manera que la vostra és una por insensata i inútil.

9. En particular, no tinc res a tornar a provar en tu, a part d’aquesta agitació una mica amarga que hi ha en vosaltres, que no us fa tastar tota la dolçor de la creu. Feu rectificacions i continueu fent com heu fet fins ara.

10. Llavors, si us plau, no us preocupeu pel que vaig i estaré patint, perquè el sofriment, per molt gran que sigui, davant del bé que ens espera, és encantador per a l’ànima.

11. Pel que fa al teu esperit, manté la calma i confia cada cop més a tot el teu jo a Jesús: esforça’t per conformar-te sempre i sempre a la voluntat divina, tant en coses favorables com adverses, i no siguis sol·licitat per demà.

12. No tinguis por pel teu esperit: són bromes, predileccions i proves del cònjuge celeste, que et vol assimilar. Jesús mira les disposicions i els bons desitjos de la vostra ànima, excel·lents, i accepta i recompensa, i no la vostra impossibilitat i incapacitat. Així que no patiu.

13. No et cansis al voltant de coses que generin sol·licitud, pertorbacions i preocupacions. Només cal una cosa: aixecar l’esperit i estimar Déu.

14. Et preocupes, meva bona filla, de buscar el Bé més alt. Però, en veritat, es troba dins de tu i et manté estès a la creu nua, respirant força per sostenir el martiri insostenible i estimar amor amablement. De manera que la por de veure’l perdut i repugnat sense adonar-se’n és tan vana com està a prop i a tu. L’ansietat del futur és igualment vana, ja que l’estat present és una crucifixió de l’amor.

15. Pobres desgraciades aquelles ànimes que es llancen al remolí de les preocupacions mundanes; com més estimen el món, més es multipliquen les seves passions, més s’encenen els seus desitjos, més incapaços es troben en els seus plans; i aquí hi ha les inquietuds, les impaciències, els terribles cops que els trenquen els cors, que no palpen amb caritat i amor sant.