Devoció als set dolors de Maria: les oracions dictades per la Mare de Déu

La Mare de Déu va convidar la germana Amalia a meditar sobre cadascun dels seus set dolors perquè l'emoció que susciten al cor de cadascú pugui augmentar les virtuts i la pràctica del bé.
Així, la mateixa Verge va proposar als religiosos aquests misteris del dolor:

«Primer dolor: la presentació del meu Fill al temple
En aquest primer dolor veiem com el meu cor va ser travessat per una espasa quan Simeó va profetitzar que el meu Fill seria la salvació per a molts, però també la ruïna per als altres. La virtut que podreu aprendre mitjançant aquest dolor és la de la santa obediència als vostres superiors, perquè són instruments de Déu. Des del moment que vaig saber que una espasa travessaria la meva ànima, sempre vaig experimentar un gran dolor. Girant-me al cel vaig dir: "En tu confio". Aquells que confien en Déu no es confondran mai. Confia en Déu, en els teus dolors i angoixes, i mai no et penediràs d’aquesta confiança. Quan l’obediència requereix que sacrifiquis, confiant en Déu, li dediquis els teus dolors i aprehensions, patint de bon grat en el seu amor. Obeiu, no per motius humans, sinó per l'amor de qui, pel vostre amor, es va fer obedient fins a la mort a la creu.

2n dolor: la fugida a Egipte
Benvolguts fills, quan vam fugir a Egipte, vaig sentir un gran dolor en saber que volien matar el meu estimat Fill, el que va portar la salvació. Les dificultats en una terra estrangera no em van afectar tant com saber que el meu innocent Fill va ser perseguit perquè era el Redemptor.
Estimades ànimes, quant vaig patir durant aquest exili. Però ho vaig suportar tot amb amor i sant goig perquè Déu m'havia convertit en el cooperant per a la salvació de les ànimes. Si em van obligar a l’exili va ser per protegir el meu Fill, patint proves per aquell que algun dia es convertiria en la clau de la residència de la pau. Un dia, aquests dolors es convertiran en somriures i suport per a les ànimes perquè Ell obrirà les portes del cel.
Estimada meva, en les proves més grans es pot ser feliç quan es pateix per complaure Déu i pel seu amor. En una terra estrangera em vaig alegrar de poder patir amb Jesús, el meu estimat fill.
En la santa amistat de Jesús i tot patint pel seu amor, no es pot patir sense santificar-se. Immers en el dolor, pateixen els infeliços, els que viuen lluny de Déu, els que no són amics seus. Pobres infeliços, es lliuren a la desesperació perquè no tenen la comoditat de l’amistat divina que dóna a l’ànima tanta pau i tanta confiança. Les ànimes que accepten els vostres dolors per amor a Déu, alegreu-vos d'alegria perquè és gran i la vostra recompensa en semblar-vos al Jesús crucificat que pateix tant per l'amor de les vostres ànimes.
Alegreu-vos a tots aquells que, com jo, són cridats lluny de la seva terra natal per defensar Jesús. Gran serà la seva recompensa pel que es pronunciï a favor de la voluntat de Déu.
Estimades ànimes, vinga! Apreneu de mi a no mesurar sacrificis quan es tracta de la glòria i els interessos de Jesús, que tampoc no va mesurar els seus sacrificis per obrir-vos les portes de la residència de la pau.

3r dolor - Pèrdua del Nen Jesús
Benvolguts fills, procureu comprendre aquest dolor immens quan vaig perdre el meu estimat Fill durant tres dies.
Sabia que el meu fill era el Messies promès, com pensava llavors donar a Déu el tresor que em van lliurar? Tant dolor i tanta agonia, sense l’esperança de conèixer-lo!
Quan el vaig conèixer al temple, entre els metges, li vaig dir que m’havia deixat tres dies angoixat, i això és el que va respondre: "Vaig venir al món per tenir cura dels interessos del meu Pare que està al cel" . "
En aquesta resposta del tendre Jesús, vaig callar i jo, la seva mare, ho vaig entendre des d’aquest instant, vaig haver de restablir-lo a la seva missió redemptoria, patint per la redempció de la humanitat.
Les ànimes que pateixen, aprenen d’aquest dolor meu per sotmetre’s a la voluntat de Déu, ja que sovint se’ns demana el benefici d’un dels nostres éssers estimats.
Jesús em va deixar tres dies molt angoixat per al vostre benefici. Aprèn amb mi a patir i a preferir la voluntat de Déu a la teva. Mares que ploraran quan veieu els vostres generosos fills sentir el lament diví, apreneu amb mi a sacrificar el vostre amor natural. Si els vostres fills són cridats a treballar a la vinya del Senyor, no ofegueu una aspiració tan noble, com és la vocació religiosa. Mares i pares de persones consagrades, fins i tot si el vostre cor sagna de dolor, deixeu-los anar, que es corresponguin amb els dissenys de Déu que utilitza tanta predilecció amb ells. Els pares que pateixen, ofereixen a Déu el dolor de la separació, perquè els vostres fills cridats siguin realment bons fills de qui ens va cridar. Recordeu que els vostres fills pertanyen a Déu, no als vostres. Heu d’aixecar-vos per servir i estimar Déu en aquest món, de manera que un dia al cel l’alabarà per tota l’eternitat.
Pobres aquells que vulguin lligar els seus fills, sufocant les seves vocacions! Els pares que es comporten d’aquesta manera podrien portar els seus fills a la perdició eterna, en aquest cas hauran de donar comptes a Déu l’últim dia. En canvi, protegint les seves vocacions, seguint un objectiu tan noble, quina bonica recompensa rebran aquests pares afortunats! I vosaltres, estimats fills cridats de Déu, procediu com Jesús va fer amb mi. Primer obeint la voluntat de Déu, que et va cridar a viure a casa seva, dient: "Qui estima més el pare i la mare que no pas jo no és digne per a mi". Estigueu vigilants perquè un amor natural no us impedeixi respondre a la crida divina.
Ànimes escollides que us han cridat i heu sacrificat els vostres afectes més estimats i la vostra pròpia voluntat de servir Déu, gran serà la vostra recompensa. Endavant! Sigues generós en tot i presumeix de Déu per haver estat escollit per a un propòsit tan noble.
Vosaltres que ploreu, pares, germans, alegreu-vos perquè un dia les vostres llàgrimes es convertiran en perles, com les meves es van convertir en favor de la humanitat.

4t dolor: trobada dolorosa en el camí cap al Calvari
Estimats fills, intenteu veure si hi ha dolor comparable al meu quan, de camí al Calvari, vaig conèixer el meu diví Fill carregat d’una pesada creu i insultat com si fos un criminal.
"Està establert que el Fill de Déu sigui torturat per obrir les portes de la residència de la pau". Vaig recordar aquestes seves paraules i vaig acceptar la voluntat de l’Altíssim, que sempre era la meva força, sobretot en hores tan cruels com aquesta.
En conèixer-lo, els seus ulls em miraven fixament i em feien entendre el dolor de la seva ànima. No van poder dir-me ni una paraula, però em van fer entendre de totes maneres que era necessari que em sumés al seu gran dolor. Estimada meva, la unió del nostre gran dolor en aquella trobada va ser la força de tants màrtirs i de tantes mares afligides!
Les ànimes que temen el sacrifici, aprenen d’aquesta trobada a sotmetre’s a la voluntat de Déu com vam fer el meu Fill i jo. Aprèn a callar en els teus patiments.
En silenci, vam dipositar el nostre immens dolor per donar-vos una riquesa incommensurable. Que les vostres ànimes sentin l’eficàcia d’aquesta riquesa en l’hora en què, aclaparat pel dolor, es dirigiran a mi, meditant en aquesta trobada més dolorosa. El valor del nostre silenci es convertirà en força per a les ànimes afligides, quan en hores difícils podran recórrer a la meditació d’aquest dolor.
Benvolguts fills, que preciós és el silenci en els moments de patiment! Hi ha ànimes que no suporten el dolor físic, una tortura de l’ànima en silenci; volen exterioritzar-la perquè tothom en pugui presenciar. El meu Fill i jo ho vam suportar tot en silenci per amor a Déu.
Estimades ànimes, el dolor humilia i és en la santa humilitat que Déu construeix. Sense humilitat treballareu en va, ja que el vostre dolor és necessari per a la vostra santificació.
Apreneu a patir en silenci, de la mateixa manera que patí Jesús i jo en aquesta dolorosa trobada de camí al Calvari.

5è dolor: al peu de la creu
Estimats fills, en la meditació d’aquest dolor meu, les vostres ànimes trobaran consol i força contra les mil temptacions i dificultats que trobareu, aprenent a ser forts en totes les batalles de la vostra vida.
Com jo al peu de la creu, assistint a la mort de Jesús amb l’ànima i el cor travessat pels dolors més cruels.
No us escandalitzeu com feien els jueus. Van dir: "Si és Déu, per què no baixa de la creu i s'allibera?" Els jueus pobres, alguns ignorants, altres de mala fe, no volien creure que fos el Messies. No podien entendre que un Déu s’humiliava tant i que la seva doctrina divina clava la humilitat. Jesús va haver de donar l’exemple, perquè els seus fills trobessin la força per practicar una virtut que els costa tant en aquest món, en les venes del qual flueix l’herència de l’orgull. Infeliços són aquells que, a imitació dels qui van crucificar Jesús, no saben avui humiliar-se.
Després de tres hores de turmentada agonia, el meu adorable Fill va morir, llançant la meva ànima a la foscor total. Sense dubtar ni un moment, vaig acceptar la voluntat de Déu i en el meu dolorós silenci vaig lliurar el meu immens dolor al Pare, demanant, com Jesús, perdó als delinqüents.
Mentrestant, què em va consolar en aquella angustiada hora? Fer la voluntat de Déu va ser el meu consol. Saber que el cel s’havia obert a tots els nens va ser el meu consol. Perquè jo també, al Calvari, havia estat jutjat amb l'absència de consol.
Estimats fills. Patir en unió amb els patiments de Jesús consola; patir per haver fet el bé en aquest món, rebre menyspreu i humiliació, dóna força.
Quina glòria per les vostres ànimes si algun dia, per estimar Déu amb tot el vostre cor, vosaltres també sereu perseguits!
Apreneu a meditar moltes vegades sobre aquest dolor meu, perquè us donarà la força per ser humils: una virtut estimada per Déu i pels homes de bona voluntat.

6è dolor: una llança travessa el cor de Jesús i, després, he rebut el seu cos inanimat
Fills estimats, amb l’ànima immersa en el dolor més profund, vaig veure Longinus perforar el cor del meu Fill sense poder dir una paraula. Vaig vessar moltes llàgrimes ... Només Déu pot entendre el martiri que aquella hora va despertar al meu cor i ànima!
Després van dipositar Jesús als meus braços. No tan càndid i bonic com a Betlem ... Mort i ferit, tant que semblava més un leprós que aquell adorable i encantador nen que tantes vegades tenia al cor.
Benvolguts fills, si he patit tant, no podreu acceptar els vostres sofriments?
Per què no recorre, doncs, a la meva confiança, oblidant que tinc tant valor davant l’Altíssim?
Com que vaig patir molt al peu de la creu, se'm va donar molt. Si no hagués patit tant, no hauria rebut a les mans els tresors del cel.
El dolor de veure el cor de Jesús travessat amb la llança em dóna el poder d’introduir, en aquell estimable cor, a tots aquells que es recorren a mi. Vine a mi, perquè puc situar-te al cor santíssim de Jesús crucificat, morada de l’amor i de la felicitat eterna.
El patiment sempre és bo per a l’ànima. Ànimes que pateixen, alegreu-vos amb mi que jo fos el segon màrtir del Calvari! De fet, la meva ànima i el meu cor van participar en les tortures del Salvador, d'acord amb la voluntat de l'Altíssim de reparar el pecat de la primera dona. Jesús era el nou Adam i jo la nova Eva, alliberant així la humanitat de la maldat en què estava immersa.
Per correspondre ara a tant d’amor, tingueu molta confiança en mi, no us penigueu en les adversitats de la vida, al contrari, confieu-me totes les vostres perplexitats i tots els vostres dolors perquè us puc donar els tresors del cor de Jesús en abundància.
No us oblideu, fills meus, de meditar sobre aquest dolor immens quan la vostra creu us pesa. Trobareu la força per patir per l’amor de Jesús, que va patir la mort més famosa de la creu.

7è dolor: Jesús està enterrat
Estimats fills, quant dolor quan vaig haver d’enterrar el meu Fill! Quanta humiliació va patir el meu Fill en ser enterrat, aquell que era el mateix Déu! Per humilitat, Jesús es va sotmetre al seu propi enterrament i, després, va ressuscitar gloriosament.
Jesús sabia bé quant havia de patir veient-lo enterrat, sense estalviar-me, volia que jo també participés en la seva infinita humiliació.
Ànimes que temen ser humiliats, veieu com Déu estimava la humiliació? Tant és així que es va deixar enterrar al sagrat sagrari, amagant la seva majestat i la seva esplendor fins a la fi del món. Realment, què es veu al tabernacle? Només un amfitrió blanc i res més. Amaga la seva magnificència sota la massa blanca del tipus de pa.
La humilitat no baixa l’home, perquè Déu es va humiliar fins a la sepultura, sense deixar de ser Déu.
Benvolguts fills, si voleu correspondre a l’amor de Jesús, demostreu que l’estimeu molt acceptant les humiliacions. Això us netejarà de totes les vostres imperfeccions i us farà voler només el cel.

Benvolguts fills, si us he presentat els meus set dolors, no és per presumir, sinó només per mostrar-vos les virtuts que s’han de practicar per estar amb mi un dia al costat de Jesús. Rebreu la glòria immortal, que és la recompensa per a les ànimes que en aquest món van saber morir per elles mateixes, vivint només per Déu.
La teva mare et beneeix i et convida a meditar repetidament sobre aquestes paraules dictades perquè t'estimo molt ».