Devoció al perdó de Carmine: què és i com aconseguir-ho

Indulgència plenària (Il Perdono del Carmine el 16 de juliol)

El 16 de maig de 1892, el suprem pontífex Lleó XIII va atorgar a l'Orde Carmelita, en benefici de tot cristianisme, el privilegi distingit del perdó dels Carmelites, és a dir, la indulgència plenària tantes vegades com es visiti - de la manera correcta - una església on la Confraria del Carmine es va establir per a la festa de la Mare de Déu del Carmelo i es resarà segons la intenció dels Sants Pontífexs.

En memòria perpètua

Per tal que la devoció i la pietat dels fidels cap a la Santíssima Mare de Déu del Carmel augmentin cada cop més, de la qual puguin derivar fruits fèrtils i saludables per a les seves ànimes complint benignament la pietosa petició de l’estimat fill Luigi Maria Galli moderador suprem de l’Orde de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel, hem decidit enriquir les esglésies carmelites amb un privilegi especial.

Per tant, basant-nos en la totpoderosa misericòrdia de Déu i en l’autoritat dels seus apòstols Pere i Pau, a tots i a tots els fidels de tots dos sexes veritablement penedits i alimentats per la Sagrada Comunió, que visitaran devotament qualsevol església o oratori públic dels frares i de les monges, tant calçades com descalces, de tot l’ordre carmelità, allà on existeixin, el 16 de juliol de cada any, dia en què se celebra la festa de la Mare de Déu del Carme, des de les primeres vespres fins a la caiguda del sol d’aquella dia, i allà elevaran pietoses oracions a Déu per l’harmonia dels principis cristians, per l’eradicació de les heretgies, per la conversió dels pecadors i per l’exaltació de la santa Mare Església, concedim amb misericòrdia al Senyor que cada vegada que faran això, tantes vegades adquirir la indulgència i la remissió plenària de tots els seus pecats, que també es poden aplicar a manera de sufragi a les ànimes dels fidels cristians, que han passat dono aquesta vida en la gràcia de Déu ”.

El papa Benet XV el 6 de juliol de 1920 va estendre la mateixa indulgència plenària a les esglésies o oratoris de la Tercera Ordre, tant regulars (congregacions religioses agregades o no a l’Orde) com laiques.

El Concili Ecumènic Vaticà II (1962-1965) va constituir un gran esdeveniment de renovació i actualització per a tota l'Església i per a tots els aspectes de la seva vida (doctrinal, litúrgica, espiritual, disciplinària, organitzativa, etc.). Les regles per a la compra d’indulgències també es van veure afectades.

El Sant Pare, el papa Pau VI, en aplicació dels Decrets del Concili, l'1 de gener de 1965 va promulgar la Constitució Apostòlica titulada Indulgentiarum Doctrina, per la qual totes les indulgències concedides en el passat, es van suspendre temporalment fins a una nova aprovació.

El 29 de juny de 1968 va sortir la nova Enquiridió d’Indulgències que establia una nova legislació, més sensible als canvis de les condicions socioculturals, per obtenir indulgències. El març anterior es va comunicar a l'Orde la reconfirmació de la concessió d'indulgències. Segons ell, el 16 de juliol de cada any, des del migdia del 15 de juliol fins a la mitjanit del 16 de juliol, o el diumenge establert pel bisbe, abans o després de la festa, a les esglésies o oratoris públics de l’Orde, indulgència plenària del perdó de Carmine. Les regles per a l'adquisició d'una indulgència plenària són:

n. 1. La indulgència és la remissió davant Déu de la pena temporal pels pecats, ja remesa pel que fa a la culpa, que els fidels, degudament disposats i determinades condicions, adquireixen mitjançant la intervenció de l’Església, que, com a ministra de la redempció, dispensa amb autoritat i apliqueu el tresor de les satisfaccions de Crist i dels Sants.

n. 3. Les indulgències ... sempre es poden aplicar als morts per sufragi.

n. 6. La indulgència plenària només es pot comprar un cop al dia.

n. 7. Per adquirir la indulgència plenària, cal dur a terme el treball indulgent (en el nostre cas la visita d’una església o un oratori de l’Orde, nota de l’editor) i complir tres condicions:

confessió sacramental, comunió eucarística i oració segons les intencions del Suprem Pontífex.

També requereix que s’exclogui qualsevol afecte pel pecat, inclòs el pecat venial.

n. 8. Les tres condicions es poden complir vuit dies abans o vuit dies després d’haver finalitzat el treball prescrit; tanmateix, convé que la comunió i l’oració d’acord amb les intencions del Pontífex Suprem es facin el mateix dia en què es fa la feina.

n 10. La condició d’oració es compleix plenament segons les intencions del Suprem Pontífex, recitant el nostre Pare i una Ave Maria; tanmateix, els fidels individuals es deixen lliures de recitar qualsevol altra oració segons la pietat i la devoció de cadascun.

n. 16. El treball prescrit per obtenir la indulgència plenària adscrita a una església o un oratori consisteix en una visita dedicada a aquests llocs sagrats, recitant-hi un Pare Nostre i un Credo.