Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 10
10 juny
El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Pregueu pels qui esperen gràcies del Sagrat Cor.
EL QUINZE DIVENDRES DEL SAGRAT COR
Maria Santissima és honrada pels fidels, no només amb la pràctica dels cinc primers dissabtes del mes, sinó també amb els quinze dissabtes consecutius, que tenen lloc dues vegades a l’any, tancant el primer torn el XNUMX de maig, festa de St. Miquel Arcàngel i la segona ronda el XNUMX d'octubre, festa de la Mare de Déu del Rosari.
La pietat dels fidels significava que es rendia un homenatge similar al Sagrat Cor de Jesús, honorant-lo no només els primers nou divendres, sinó també els Quinze divendres consecutius.
Aquesta pràctica no treu res de la revelació de la Gran Promesa, essent només una intensificació de la reparació, atès l’augment de la iniquitat al món. L’autor d’aquestes pàgines estava preocupat perquè la devoció dels Quinze Divendres es pogués estendre per tot arreu. En pocs anys la pràctica pietosa ha penetrat a tot el món, ha estat ben rebuda pels devots del Sagrat Cor, ha produït i continua produint fruits fructífers a les ànimes. El manual, que ara circula en set idiomes i que porta la Benedicció del Papa Joan XXIII, pot servir de guia per a les ànimes disposades.
Es presenta el propòsit i la manera de dur a terme aquesta pràctica.
L’objectiu principal dels Quinze Divendres és la reparació del Sagrat Cor, tenint en compte una determinada categoria de pecats que s’hauran de reparar cada divendres: sacrilegis, blasfèmies, escàndols, etc.
El propòsit secundari és obtenir gràcies. El Cor de Jesús, reparat i consolat per aquestes comunions reparadores, demostra ser molt generós a l’hora d’atorgar gràcies i favors excepcionals. La difusió ràpida i densa dels Quinze Divendres no es podria explicar si els fidels no havien notat la generositat de Jesús en donar gràcies.
Aquí teniu les regles:
Tothom, en privat, pot fer la devota pràctica en qualsevol època de l'any.
Hi ha dos torns solemnes: el primer comença a mitjans de març i acaba l’últim divendres de juny; així es compleixen quinze setmanes.
La segona ronda comença a mitjans de setembre i finalitza l’últim divendres de desembre.
En casos molt urgents, es poden fer quinze comunions seguides, és a dir, la pràctica piadosa es completa en dues setmanes.
Quan s’esperen gràcies molt importants, es recomana que diverses persones facin quinze divendres junts.
Qui per impediment o per oblit no pogués comunicar-se algun divendres, podria compensar qualsevol dia abans que arribi el divendres següent.
Quan un divendres coincideix amb el primer divendres del mes, la Comunió compleix ambdues pràctiques.
No cal confessar de tant en tant quan es comunica; cal estar en la gràcia de Déu.
També es poden fer quinze divendres per donar sufragi als morts, ja que Jesús, consolat per tantes comunions reparadores, consolarà a canvi les ànimes del Purgatori. Curació instantània
Qui escriu aquest Mes del Sagrat Cor és conscient de moltes gràcies, fins i tot molt importants, obtingudes amb la pràctica dels Quinze Divendres, gràcies que concerneixen tant l’ànima com el cos.
Aquí en teniu un exemple.
A casa meva, a Catània-Barriera, em van visitar dues parelles, bastant avançades en anys. La dona em va dir: Pare, el meu marit està malalt; fa quatre anys que té una úlcera gàstrica; no pot prendre menjar fàcilment, perquè el dolor s’intensifica; és pagès i no pot anar a treballar, perquè en doblegar-se pateix massa. Que ens ajudeu, com a sacerdot, a obtenir la curació de Déu. - Em vaig girar cap a l'home: aneu a l'església? - En realitat no; al contrari, impedeixo que la meva dona hi vagi. - Diu alguna blasfèmia? - Cada moment; és la meva llengua. - Fa temps que no us comuniqueu? - Des que em vaig casar; desenes d’anys. - Però, com espera que Déu li doni la gràcia de curar si no canvia la seva vida? … - T'ho prometo! Necessito molt la meva salut, perquè la família es troba en tristes condicions.
- I després prometeu rebre la Santa Comunió el divendres durant quinze setmanes, en reparació dels pecats. Si vol confessar ara, ho pot fer.
- Prefereixo confessar al meu país. - Lliure de fer-ho. - Després d'això, vam pregar junts al Sagrat Cor. El bon Jesús, feliç amb el retorn d’aquella ovella al ramat, va fer el miracle.
El pobre home va dir a la seva dona: Sabeu que ja no sento el dolor? Podria ser la meva impressió? - Quan va arribar a casa, va intentar menjar i no va sentir cap molèstia; va ser així els dies següents. Va reprendre l'hàbit de consumir aliments que no eren fàcils de digerir i no va sentir dolor ni dificultat. Va començar el treball d’aixada, sense sentir el vell dolor. Per tranquil·litzar-se, al cap d’uns mesos va rebre una visita a un especialista de Catània i aquest, que li va lliurar la pel·lícula de raigs X, li va dir: l’úlcera gàstrica ha desaparegut; ni tan sols queda el rastre! -
L’home miraculós es comunicava tots els divendres en honor del Sagrat Cor i no es cansava mai d’explicar el seu cas als seus amics, concloent: no crec que poguessin passar aquestes coses; tot i així, sóc testimoni! -
Làmina. A alguna ànima necessitada per parlar de devoció al Cor de Jesús, per atreure’l a Déu.
Gjaculatori. Jesús meu, pietat!