Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 13
13 juny
El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Expiar els pecats de la pròpia família.
LA CONSECRACIÓ DE LA FAMÍLIA
Sort d’aquesta família de Betània, que va tenir l’honor d’acollir Jesús! Els seus membres, Marta, Maria i Llàtzer, van ser santificats per la presència, les converses i les benediccions del Fill de Déu.
Si el destí d’acollir Jesús personalment no es pot produir, almenys deixi-lo regnar en la família, consagrant-lo solemnement al seu Diví Cor.
Consagrant la família, havent d’exposar constantment la imatge del Sagrat Cor, s’aconsegueix el compliment de la promesa feta a Santa Margarida: beneiré els llocs on s’exposarà i honrarà la imatge del meu Cor. -
La suprema consagració de la família al Cor de Jesús és tan recomanable pels Pontífex, per als fruits espirituals que aporta:
benedicció en els negocis, comoditat en els dolors de la vida i assistència misericordia en el punt de la mort.
La consagració es fa així:
Trieu un dia, possiblement vacances, o el primer divendres del mes. Aquell dia tots els membres de la família fan la Santa Comunió; tanmateix, si alguns travati no volen comunicar-se, la consagració podria tenir lloc igual.
Es convida als familiars a assistir a la funció sagrada; és bo que alguns sacerdots siguin convidats, tot i que no és necessari.
Els membres de la família, postrats davant d’una imatge del Sagrat Cor, especialment preparada i decorada, pronuncien la fórmula de la Consagració, que es pot trobar en determinats llibres devocionals.
És lloable tancar el servei amb una petita celebració familiar, per recordar millor el dia de la consagració.
Es recomana renovar l'acte de consagració els dies festius importants, o almenys el dia de l'aniversari.
Es recomana fermament als recent casats que facin la consagració solemne el dia del seu casament, de manera que Jesús beneeixi generosament la nova família.
Els divendres, no us perdeu la llum ni el ram de flors davant la imatge del Sagrat Cor. Aquest acte de respecte agrada a Jesús i és un bon record per als membres de la família.
En particular, els pares i els nens recorren al Sagrat Cor i resen amb fe davant la seva imatge.
La sala, on Jesús té el seu lloc d’honor, s’ha de considerar com un petit temple.
És bo escriure una ejaculació a la base de la imatge del Sagrat Cor, repetir-la cada vegada que es passa per davant.
Podria ser: «Cor de Jesús, beneïu aquesta família! »
La família consagrada no ha d’oblidar que la vida domèstica ha de ser santificada per tots els membres, primer pels pares i després pels fills. S’haurien d’observar exactament els manaments de Déu, odiant la blasfèmia i el discurs escandalós i interessant-se per l’autèntica educació religiosa dels més menuts.
La imatge del Sagrat Cor exposada seria poc útil per a la família si el pecat o la indiferència religiosa regnessin a la llar.
Un marc
L’autor d’aquest llibret narra un fet personal:
L’estiu del 1936, quan vaig estar uns dies amb la meva família, vaig instar un familiar a fer l’acte de consagració.
A causa de la manca de temps, no es va poder preparar una imatge adequada del Sagrat Cor i es va utilitzar un bonic tapís per complir la funció.
Els interessats al matí es van apropar a la Sagrada Comunió i a les nou es van reunir per a l’acte solemne. La meva mare també hi era.
En resum, vaig llegir la fórmula de la Consagració; al final, vaig fer un discurs religiós, explicant el significat de la funció. Vaig concloure així: la imatge del Sagrat Cor ha de tenir un lloc d’honor en aquesta sala. El tapís que heu col·locat momentàniament s’ha d’emmarcar i fixar a la paret central; d’aquesta manera, qui entra a aquesta sala, de seguida fixa la seva mirada en Jesús.
Les filles de la família consagrada no estaven d’acord sobre el lloc a triar i gairebé es barallaven. En aquell instant es va produir un fet curiós. A les parets hi havia diverses pintures; a la paret central hi havia una pintura de Sant'Anna, que feia anys que no havia estat retirada. Tot i que era prou alt, fixat de forma segura a la paret amb un clau gran i una corbata forta, es va deslligar i va saltar. S’hauria d’haver destrossat a terra; en canvi, va anar a descansar en un bressol, força lluny de la paret.
Els presents, inclòs el ponent, es van estremir i, tenint en compte les circumstàncies, van dir: Això no sembla natural. - Realment aquell era el lloc més adequat per entronitzar Jesús i el mateix Jesús el va triar.
La mare em va dir en aquella ocasió: Jesús ens va ajudar i va seguir la nostra funció?
Sí, el Sagrat Cor, quan es fa una consagració, és present i beneeix! -
Làmina. Sovint envieu al vostre Àngel Guardià per retre homenatge al Santíssim Sagrament.
Gjaculatori. Àngel meu, vés a Maria i saluda Jesús per mi!