Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 16
16 juny
El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Repara les impureses i els escàndols del món.
L’ABUS DE LA MERCATIVA DIVINA
Els dies anteriors hem considerat la misericòrdia de Déu; ara considerem la seva justícia.
El pensament de la bondat divina és reconfortant, però el de la justícia divina és més fructífer, encara que menys agradable. Déu no ha de considerar-se només la meitat, com diu Sant Basili, és a dir, pensar-lo només bé; Déu també és just; i atès que els abusos de la misericòrdia divina són freqüents, meditem en els rigor de la justícia divina, per no caure en la desgràcia de l’abús de la bondat del Sagrat Cor.
Després del pecat, hem d’esperar en la misericòrdia, pensar en la bondat d’aquest Cor Diví, que acull l’ànima penedida amb amor i alegria. La desesperació del perdó, fins i tot després d’un nombre interminable de pecats greus, és un insult al Cor de Jesús, font de bondat.
Però abans de cometre un pecat greu, cal pensar en la terrible justícia de Déu, que pot endarrerir el càstig del pecador (i això és misericòrdia!), Però sens dubte el castigarà, ja sigui en aquesta o en l’altra vida.
Molts pequen, pensant: Jesús és bo, és el pare de la misericòrdia; Faré un pecat i després ho confessaré. Certament, Déu em perdonarà. Quantes vegades m’ha perdonat! ...
Sant Alfons diu: Déu no mereix la misericòrdia, qui fa servir la seva misericòrdia per ofendre’l. Aquells que ofenen la justícia divina poden recórrer a la misericòrdia. Però, qui ofensa la misericòrdia abusant-ne, a qui apel·larà?
Déu diu: No diguis: la misericòrdia de Déu és gran i tindrà compassió per la multitud dels meus pecats (... per tant puc pecar!) (Eccl., VI).
La bondat de Déu és infinita, però els actes de la seva misericòrdia, en relació amb les ànimes individuals, s’acaben. Si el Senyor sempre aguantés el pecador, ningú no aniria a l’infern; En canvi, se sap que moltes ànimes estan condemnades.
Déu promet perdó i el concedeix voluntàriament a l’ànima penedida, decidit a sortir del pecat; però qui peca, diu sant Agustí, abusant de la bondat divina, no és cap penitent, sinó una burla de Déu. - diu Sant Pau (Galati, VI, 7).
L’esperança del pecador després de la culpabilitat, quan hi ha un veritable penediment, és estimada al Cor de Jesús; però l’esperança dels pecadors obstinats és l’abominació de Déu (Job, XI, 20).
Hi ha qui diu: El Senyor m’ha utilitzat tanta misericòrdia en el passat; Espero que també en feu servir. - Resposta:
I per això vols tornar per ofendre’l? No creieu, que menyspreeu la bondat de Déu i fatigueu la seva paciència? És cert que el Senyor t’ha aguantat en el passat, però ho ha fet per donar-te temps per penedir-te dels pecats i plorar-los, per no donar-te temps per ofendre’l de nou!
Està escrit al llibre dels Salms: Si no us convertiu, el Senyor convertirà la seva espasa (Salms, VII, 13). Qui abusa de la misericòrdia divina, tem l’abandonament de Déu! O bé mor de sobte mentre peca o es priva d’abundants gràcies divines, de manera que no tindrà la força per deixar el mal i morir en el pecat. L’abandonament de Déu condueix a la ceguesa de la ment i l’enduriment del cor. L’ànima tossuda en el mal és com una campanya sense paret i sense tanca. El Senyor diu: treuré la tanca i la vinya serà arrasada (Isaïes, V, 5).
Quan una ànima abusa de la bondat divina, s’abandona així: Déu li treu la tanca de la seva por, el remordiment de la consciència, la llum de la ment i, tot seguit, tots els monstres dels vicis entraran en aquesta ànima (Salmos, CIII, 20) .
El pecador abandonat per Déu ho menysprea tot, pau de cor, amonestacions, cel! Intenta gaudir i distreure’s. El Senyor ho veu i encara espera; però, quant més es retardi el càstig, serà més gran. - Utilitzem pietat dels malvats, diu Déu, i ell no es recuperarà! (Isaïes, xxvi, 10).
Oh, quin càstig és quan el Senyor deixa l’ànima pecadora en el seu pecat i sembla que no el demana! Déu us espera per fer-vos víctimes de la seva justícia a la vida eterna. És una cosa horrible caure en mans del Déu Vivent!
El profeta Jeremies pregunta: Per què tot va segons els malvats? Aleshores, ell respon: Vós, Déu, recull-los com a ramat a l’escorxador (Jeremies, XII, 1).
No hi ha càstig més gran que permetre a Déu que el pecador afegís pecats als pecats, segons el que diu David: Afegeixen la iniquitat a la iniquitat ... Que esborrin del llibre dels vius! (Salmos, 68).
O pecador, pensa! Vostè peca i Déu, per la seva misericòrdia, calla, però no sempre calla. Quan arribi l’hora de la justícia, us dirà: Aquestes iniquitats que heu comès i he callat. Tu creies, injustament, que jo sóc com tu! Et portaré i et posaré contra la teva cara! (Salms, 49).
La misericòrdia que fa servir el Senyor amb l’obstinat pecador serà la causa del judici i la condemna més terribles.
Ànimes devotes del Sagrat Cor, gràcies a Jesús per la misericòrdia que us ha utilitzat en el passat; promet mai abusar de la seva bondat; repara avui, i fins i tot cada dia, els innombrables abusos que fan els malfactors de la misericòrdia divina, de manera que consolaràs el seu Cor afectat.
El còmic
S. Alfonso, al seu llibre «Aparells a la mort», narra:
Un còmic s’havia presentat al pare Luigi La Nusa, a Palerm, qui, impulsat pel remordiment de l’escàndol, va decidir confessar-se. Habitualment, els que viuen molt temps en la impuresa no solen desprendre’s decididament del vici. El sant sacerdot, amb il·lustració divina, va veure el mal estat d’aquell còmic i la seva petita bona voluntat; per això li va dir: No maltracteu la misericòrdia divina; Déu encara et dona dotze anys per viure; si en aquest termini no us corregeu, fareu una mala mort. -
El pecador va quedar inicialment impressionat, però després es va submergir en el mar dels plaers i ja no sentiu remordiments. Un dia es va trobar amb un amic i per veure'l pensatiu, li va dir: Què et va passar? - He estat a confessió; Veig que la meva consciència està enganyada! - I deixa la malenconia! Gaudeix la vida! Ai de quedar impressionat pel que diu un confessor! Sabeu que un dia el pare La Nusa em va dir que Déu encara em donava dotze anys de vida i que, mentrestant, no hagués deixat la impuresa, hauria mort malament. Només en aquest mes tinc dotze anys, però estic bé, gaudeixo de l’escenari, els plaers són tots meus! Vols ser alegre? Vine el proper dissabte a veure una nova comèdia, composta per mi. -
El dissabte 24 de novembre de 1668, mentre l’artista estava a punt d’aparèixer a escena, va ser colpejat per paràlisi i va morir als braços d’una dona, també còmica. I així va acabar la comèdia de la seva vida!
El que viu malament, mor el mal!
Làmina. Recitant de manera profunda el Rosari, de manera que la Mare de Déu ens alliberarà de la fúria de la justícia divina, sobretot a l’hora de la mort.
L’ejaculació. De la teva ira; lliura'ns, Senyor!