Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 17

17 juny

El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.

Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!

Intenció. - Repareu l'abús que tants fan de la misericòrdia de Déu.

EL NOMBRE DE PECATS

Considerem l'abús de la misericòrdia divina en relació amb el nombre de pecats. La misericòrdia de Déu envia més ànimes a l’infern en lloc de la justícia (sant Alfons). Si el Senyor castigés immediatament qui el ofèn, de tant en tant, segur que s’ofendria molt menys; però com que utilitza la misericòrdia i espera amb paciència, els pecadors aprofiten per continuar ofentent-lo.

Els doctors de la Santa Església, inclosos sant Ambròs i sant Agustí, ensenyen que, tal com Déu determina el nombre de dies de vida de cada persona, un cop arribarà la mort, també determina el nombre de pecats que vol perdonar, després de la qual arribarà la justícia divina.

Les ànimes pecadores, que tenen poques ganes de deixar el mal, no tenen en compte el nombre dels seus pecats i creuen que és poc important pecar deu vegades o vint o cent; però el Senyor ho té molt en compte i espera, amb la seva misericòrdia, l’últim pecat que vindrà, el que completarà la mesura, per aplicar la seva justícia.

Al llibre del Gènesi (XV-16) llegim: Les iniquitats dels amorreus encara no estan completes. - Aquest fragment de la Sagrada Escriptura mostra que el Senyor va endarrerir el càstig dels amorreus, perquè el nombre dels seus pecats encara no estava complet.

El Senyor també va dir: Ja no tindré compassió d'Israel (Osea, 1-6). M’han temptat deu vegades ... i no veuran la terra promesa (Núm., XIV, 22).

Per tant, és convenient estar atent al nombre de pecats greus i recordar les paraules de Déu: del pecat perdonat, no sigueu sense por i no afegiu pecat al pecat! (Eccl., V, 5).

Infeliços són aquells que acumulen pecats i que, de tant en tant, van a dipositar-los al confessionari, per tornar aviat amb una altra càrrega!

Alguns comencen a investigar el nombre d’estrelles i d’àngels. Però, qui pot conèixer el nombre d’anys de vida que Déu concedeix a tothom? I qui pot saber el nombre de pecats que Déu voldrà perdonar al pecador? I no podria ser que aquell pecat que esteu a punt de cometre, miserable criatura, sigui el mateix que completarà la mesura de la vostra iniquitat?

Sant Alfons i amb ell altres escriptors sagrats ensenyen que el Senyor no té en compte els anys dels homes, sinó els seus pecats, i que el nombre d’iniquitats que vol perdonar varia d’una persona a una altra; a qui perdona cent pecats, a qui mil i a qui només un.

La Madonna va manifestar a una tal Benedetta de Florència que una nena de dotze anys amb el primer pecat va ser condemnada a l'infern (S. Alfons).

Potser algú preguntarà imprudentment a Déu per què perdona més a una ànima i menys a una altra. Cal adorar el misteri de la misericòrdia divina i la justícia divina i dir-ho amb sant Pau: depth profunditat de les riqueses de la saviesa i el coneixement de Déu! Què incomprensibles són els seus judicis i els seus camins inescrutables? (Romans, XI, 33).

Diu Sant Agustí: quan Déu fa servir la misericòrdia amb una, la fa servir de franc; quan ho nega, ho fa amb justícia. -

Des de la consideració de l’enorme justícia de Déu, intentem treure fruits pràctics.

Posem els pecats de la vida passada al Cor de Jesús, confiant en la seva infinita misericòrdia. No obstant això, en el futur anem amb compte de no ofendre seriosament la Divina Majestat.

Quan el diable ens convida al pecat i enganya dient: Encara ets jove! ... Déu sempre us ha perdonat i us tornarà a perdonar! ... - Responeu: I si aquest pecat completa el nombre dels meus pecats i la misericòrdia cessa per mi, què passarà amb la meva ànima? ...

Càstig solemne

A l’època d’Abraham, les ciutats de la Pentàpolis s’havien lliurat a la immoralitat més profunda; els pecats més greus es van cometre a Sodoma i Gomorra.

Aquells infeliços habitants no comptaven els seus pecats, però Déu els va comptar: quan es va completar el nombre de pecats, quan la mesura estava al màxim, es va manifestar la justícia divina.

El Senyor es va aparèixer a Abraham i li va dir: El crit contra Sodoma i Gomorra s’ha fet més fort i els seus pecats s’han tornat massa grans. Enviaré el càstig! -

Abraham, coneixedor de la misericòrdia de Déu, va dir: ¿Senyor, faràs morir el just amb els malvats? Si hi hagués cinquanta persones justes a Sodoma, perdonaries?

- Si trobo a la ciutat de Sodoma cinquanta només ... o quaranta ... o fins i tot deu, estalviaré el càstig. -

Aquestes poques ànimes bones no hi eren i la misericòrdia de Déu va donar pas a la justícia.

Un matí, quan ja sortia el sol, el Senyor va fer caure sobre les ciutats pecaminoses una pluja terrible, no d'aigua, sinó de sofre i foc; tot va cremar. Els habitants, desesperats, van intentar salvar-se, però ningú ho va aconseguir, excepte la família d'Abraham, a qui s'havia advertit de fugir.

El fet està narrat per la Sagrada Escriptura i hauria de ser ben meditat per aquells que peccin fàcilment, independentment del nombre de pecats.

Làmina. Eviteu les ocasions en què hi hagi perill d’ofendre Déu.

Gjaculatori. Cor de Jesús, dóna'm força en les temptacions!