Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 22
22 juny
El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Pregueu per aquells que es troben fora de l’Església catòlica.
VIDA DE FE
Un jove era posseït pel dimoni; l’esperit maligne li va prendre la paraula, el va llançar al foc o a l’aigua i el va turmentar de diverses maneres.
El pare va portar aquest fill infeliç als apòstols perquè el poguessin alliberar. Malgrat els seus intents, els apòstols van fracassar. El pare afligit es presentà a Jesús i plorant li digué: Us he portat el meu fill; si podeu fer alguna cosa, tingueu pietat de nosaltres i vingueu a ajudar-nos! -
Jesús va respondre: Si es pot creure, tot és possible per als que creuen! - El pare va exclamar plorant: crec, oh Senyor! Ajuda la meva petita fe! - Aleshores, Jesús va retreure el dimoni i el jove va romandre lliure.
Els apòstols van preguntar: Mestre, per què no el podríem expulsar? - Per la teva poca fe; perquè en veritat et dic que, si tens fe tant com una llavor de mostassa, diràs a aquesta muntanya: vés d’aquí cap allà! - i passarà i res no us serà impossible - (Sant Mateu, XVII, 14).
Quina és aquesta fe que Jesús necessitava abans de fer un miracle? És la primera virtut teològica, la llavor de la qual Déu posa al cor en l’acte del baptisme i que cadascun ha de fer germinar i desenvolupar amb la pregària i les bones obres.
El Cor de Jesús avui recorda als seus devots de la guia de la vida cristiana, que és la fe, perquè el just viu per fe i sense fe és impossible complaure Déu.
La virtut de la fe és un hàbit intrínsecament sobrenatural, que disposa la intel·ligència per creure fermament en les veritats revelades per Déu i donar el seu consentiment.
L’esperit de fe és la implementació d’aquesta virtut en la vida pràctica, per la qual no hem de conformar-nos amb creure en Déu, Jesucrist i la seva Església, sinó que hem d’imprimir tota la nostra vida en la llum sobrenatural. La fe sense obres és morta (Jaume 11, 17). Fins i tot els dimonis creuen, però, estan a l’infern.
Qui viu per fe és com qui camina a la nit il·luminat per un llum; sap on posar els peus i no ensopega. Els incrédules i els ignorants de la fe són com els cecs que palpiten i en les proves de la vida cauen, entristeixen o desesperen i no arriben al final per al qual van ser creats: la felicitat eterna.
La fe és el bàlsam dels cors, que cura les ferides, endolceix la llar en aquesta vall de llàgrimes i fa que la vida sigui meritòria.
Els qui viuen per fe poden comparar-se amb els afortunats que, amb la forta calor de l’estiu, viuen a l’alta muntanya i gaudeixen de l’aire fresc i oxigenat, mentre a la plana la gent s’ofega i anhela.
Els que assisteixen a l’Església i sobretot els devots del Sagrat Cor, tenen fe i han d’agrair el Senyor, perquè la fe és un regal de Déu, però en moltes fe són poques, molt febles i no donen els fruits que el Sagrat El cor espera.
Revivim la nostra fe i la vivim plenament, perquè Jesús no ens hagi de dir: On és la teva fe? (Lluc, VIII, 25).
Més fe en l’oració, convençuts que si allò que demanem és conforme als desitjos divins, l’obtindrem tard o d’hora, sempre que l’oració sigui humil i perseverant. Estem convençuts que la pregària mai no es malgasta, perquè si no aconseguim el que demanem, obtindrem una altra gràcia, potser més gran.
Més fe en el dolor, pensant que Déu l’utilitza per apartar-nos del món, per purificar-nos i per enriquir-nos de mèrits.
En els dolors més atroços, quan el cor sagna, revifem la fe i invocem l’ajut de Déu, anomenant-lo pel dolç nom de Pare. «Pare nostre, que estàs al cel ...». No permetrà que els nens portin una creu més pesada a les espatlles que la que poden suportar.
Més fe en la vida quotidiana, sovint recordant-nos que Déu ens és present, que veu els nostres pensaments, que ens tamisa els desitjos i que té en compte tots els nostres actes, encara que mínims, fins i tot un bon pensament, per donar-nos recompensa eterna. Per tant, més fe en la solitud, per viure amb la màxima modèstia, perquè mai no estem sols, sempre ens trobem en presència de Déu.
Més esperit de fe, per aprofitar totes les oportunitats que la bondat de Déu ens presenta per guanyar-se mèrit: almoina a un pobre, un favor a qui no ho mereix, silenci en retret, renúncia a un plaer legítim ...
Més fe en el temple, pensant que Jesucrist hi viu, viu i cert, envoltat d’amfitrions d’àngels i per tant: silenci, record, modèstia, bon exemple!
Vivim intensament la nostra fe. Preguem pels que no en tenen. Reparem el Sagrat Cor de totes les deficiències de fe.
He perdut la fe
La fe, per regla general, està relacionada amb la puresa; com més pur és, més fe se sent; com més es cedeix a la impuresa, la llum divina disminueix fins a desaparèixer completament.
Un episodi de la meva vida sacerdotal demostra l'argument.
En trobar-me en una família, em va cridar l’atenció la presència d’una dona elegantment vestida i ben maquillada; la seva mirada no era serena. Vaig aprofitar per dir-li una bona paraula. Penseu, senyora, una mica de la seva ànima! -
Gairebé ofesa per la meva dita, ella va respondre: Què vol dir?
- Mentre cuida el cos, també cuida l’ànima. Recomano Confessió.
Canvia el tema! No em parleu d’aquestes coses. -
L’havia tocat in situ; i vaig continuar: - Per tant, esteu en contra de la Confessió. Però, sempre ha estat així a la teva vida?
- Anava a confessar fins als vint anys; després vaig parar i ja no aniré a confessar.
- Així que va perdre la fe? - Sí, l’he perdut! ...
- Ja us explicaré el motiu: ja que s’ha dedicat a la deshonestedat, ja no té fe! - De fet, una altra senyora, que hi era present, em va dir: - Durant divuit anys, aquesta dona m'ha robat el marit!
Feliços els puros de cor, perquè veuran Déu! (Mateu, V, 8). El veuran cara a cara al Paradís, però també el veuen a la terra amb la seva fe viva.
Làmina. Estar a l'Església amb molta fe i amb genuflexió devota davant de les SS. Sacramento, pensant que Jesús és viu i cert en el Tabernacle.
L’ejaculació. Senyor, augmenta la fe en els teus seguidors!