Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 24
24 juny
El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Reparar els pecats de l'odi.
PAU
Una de les promeses que el Sagrat Cor ha fet als seus devots és: portaré la pau a les seves famílies.
La pau és un regal de Déu; només Déu ho pot donar; i l’hem d’apreciar i mantenir-la al cor i a la família.
Jesús és el rei de la pau. Quan va enviar els seus deixebles per les ciutats i els castells, els va recomanar que fossin portadors de pau: entrant en alguna casa, saludeu-la dient: Pau a aquesta casa - I si la casa és digna, arribarà la vostra pau; si no és digne, la vostra pau us tornarà! (Mateu, XV, 12).
- La pau sigui amb tu! (Sant Joan, XXV, 19). Aquesta va ser la salutació i el desig que Jesús va dirigir als apòstols quan els va aparèixer després de la resurrecció. - Vés en pau! - va dir a tota ànima pecadora quan la va acomiadar després d'haver perdonat els seus pecats (Sant Lluc, VII, 1).
Quan Jesús va preparar la ment dels Apòstols per a la seva sortida d’aquest món, els va reconfortar dient: et deixo la meva pau; Et dono la meva pau; T’ho dono, no com sol fer el món Que el vostre cor no es molesti (sant Joan, XIV, 27).
Al naixement de Jesús, els Àngels van proclamar la pau al món, dient: Pau a la terra als homes de bona voluntat! (Sant Luca, II, 14).
La Santa Església implementa contínuament la pau de Déu sobre les ànimes, posant aquesta oració als llavis dels sacerdots:
Anyell de Déu que treu els pecats del món, concedeix-nos la pau! -
Què és la pau, tan estimada per Jesús? És la tranquil·litat de l’ordre; és l’harmonia de la voluntat humana amb la divina; és una profunda serenitat de l’esperit, que també es pot conservar. en les proves més dures.
No hi ha pau per als malvats! Només en gaudeixen aquells que viuen en la gràcia de Déu i intenten observar la llei divina el millor possible.
El primer enemic de la pau és el pecat. Els que cedeixen a la temptació i cometen una falla greu ho saben per una trista experiència; de seguida perden la pau del cor i tenen a l’amargor i el remordiment a canvi.
El segon obstacle per a la pau és l’egoisme, l’orgull, l’orgullosa detestable, per la qual es vol superar. El cor dels egoistes i dels orgullosos és inquiet, sempre inquiet. Els cors humils gaudeixen de la pau de Jesús. Si hi hagués més humilitat, després d’un retret o humiliació, quants ressentiments i desitjos de venjança s’evitaria i quanta pau quedaria al cor i a les famílies!
La injustícia és sobretot l’enemic de la pau, perquè no preserva l’harmonia en les relacions amb el proïsme. Qui és injust, reclama els seus drets fins a l’exageració, però no respecta els drets dels altres. Aquesta injustícia porta la guerra a la societat i la discòrdia a la família.
Mantenim la pau, dins nostre i al nostre voltant!
Ens esforcem a no perdre mai la pau del cor, no només evitant el pecat, sinó també allunyant qualsevol pertorbació de l’esperit. Tot el que aporta pertorbació al cor i inquietud, prové del diable, que sol pescar en la turbia.
L’esperit de Jesús és un esperit de serenitat i pau.
Les ànimes poc experimentades en la vida espiritual cauen fàcilment preses de l'agitació interior; una broma li treu la pau. Per tant, vigileu i pregueu.
Santa Teresina, tractada de tots els sentits en el seu esperit, va dir: Senyor, intenteu-me, feu-me patir, però no em priveu de la vostra pau!
Mantenim la pau en família! La pau domèstica és una gran riquesa; la família que li manca, és similar a un mar de tempesta. Desgraciats aquells que es veuen obligats a viure en una casa on no regni la pau de Déu!
Aquesta pau domèstica es manté amb obediència, és a dir, amb respecte a la jerarquia que Déu hi ha posat. La desobediència pertorba l’ordre familiar.
Es manté mitjançant l’exercici de la caritat, compadint i suportant els defectes dels parents. S'espera que els altres mai fallin, no cometin errors, en definitiva, que siguin perfectes, mentre cometem moltes fallades.
La pau en la família es preserva en tallar inicialment qualsevol motiu de discòrdia. Apagueu el foc immediatament, abans que es converteixi en un foc. Que s’apagui la flama de la discòrdia i no posis llenya al foc! Si sorgeix un desacord o desacord a la família, que s’aclareixi tot amb calma i prudència; silenciar cada passió. ÉS?? millor cedir en alguna cosa, fins i tot amb sacrificis, en lloc de pertorbar la pau de la casa. Els que reciten cada dia un Pater, Ave i Gloria per la pau de la seva família, ho fan bé.
Quan es produeix un fort contrast a la casa, provocant odi, s’han de fer esforços per oblidar; no recordeu els errors rebuts i no en parleu, perquè la memòria i el que parlen tornen a encendre el foc i la pau va més i més lluny.
La discòrdia no s’ha de difondre prenent la pau a cap cor o família; això passa especialment amb el discurs imprudent, amb la intrusió en els assumptes íntims dels altres sense que se’ls demani i amb la relació amb la gent allò que se sent contra ells.
Que els devots del Sagrat Cor guardin la seva pau, la portin a tot arreu amb l’exemple i la paraula i s’interessin a retornar-la a aquelles famílies, parents o amics, dels quals va ser bandejat.
La pau va tornar
Degut a l’interès, es va originar un d’aquests odis que capgiren les famílies.
Una filla, casada durant anys, va començar a odiar els seus pares i altres membres de la família; el seu marit va aprovar les seves accions. No més visites al pare i la mare, ni salutacions, sinó insults i amenaces.
La tempesta va durar molt. El progenitor, nerviós i poc compromès, en un moment determinat va idear venjança.
El diable de la discòrdia havia entrat a la casa i la pau havia desaparegut. Només Jesús va poder posar remei, però invocat amb fe.
Algunes ànimes piadoses de la família, la mare i les dues filles, dedicades al Sagrat Cor, van acordar rebre la Comunió moltes vegades, de manera que algun crim no passaria i que la pau tornaria aviat.
Va ser en el curs de les comunions, quan de sobte l’escena va canviar.
Un vespre, la filla ingrata, tocada per la gràcia de Déu, es va presentar humiliada a casa del pare. Va tornar a abraçar la seva mare i les seves germanes, va demanar perdó de la seva conducta i va voler que tot s’oblidés. El pare estava absent i algunes tempestes de temor tan aviat van tornar a conèixer, coneixent el seu caràcter ardent.
Però no va ser així! Tornant a la casa tranquil i manso com un xai, va abraçar la seva filla, es va asseure en una conversa tranquil·la, com si no hagués passat res abans.
L’escriptor testimonia el fet.
Làmina. Preservar la pau en la família, el parentiu i el barri.
L’ejaculació. Dóna'm, oh Jesús, pau de cor!