Devoció al Sagrat Cor al juny: dia 27
27 juny
El nostre Pare, que estàs al cel, sigui santificat el teu nom, el teu regne vingui, la teva voluntat es farà, com al cel, així a la terra. Doneu-nos avui el nostre pa diari, perdoneu-nos els deutes, ja que perdonem els nostres deutors i no ens condueixi a la temptació, sinó allibereu-nos del mal. Amén.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Pregueu perquè els missioners converteixin els infidels.
LENTITAT
Al llibre de l'Apocalipsi (III – 15) llegim la reprimenda que Jesús va fer al bisbe de Laodicea, que s'havia frenat en el servei diví: – Les teves obres em coneixen i sé que no ets fred; ni calent. O teníeu fred o calor! Però com que ets tebi, ni fred ni calent, començaré a vomitar-te de la meva boca... Fes penitència. Heus aquí, estic a la porta i truco; si algú escolta la meva veu i m'obre la porta, hi entraré. –
Com que Jesús va referir la calidesa d'aquell bisbe, també ho va rebutjar en aquells que es van posar al seu servei amb poc amor. El malbaratament, o trastorn espiritual, fa que Déu estigui malalt, fins i tot provocant que vomiti, parlant en llenguatge humà. Sovint és preferible un cor fred que un de càlid, perquè el fred es pot escalfar, mentre que les plantes calentes sempre són així.
Entre les promeses del Sagrat Cor hi trobem aquesta: El tèbia es convertirà en fervent.
Com que Jesús va voler fer una promesa explícita, vol dir que vol que els devots del seu Cor Diví siguin tots fervorosos, plens d'entusiasme per fer el bé, interessats en la vida espiritual, reflexius i delicats amb Ell.
Considerem què és la calidesa i quins són els remeis per ressuscitar-lo.
La calidesa és un cert avorriment a l’hora de fer el bé i fugir del mal; en conseqüència, els tebis descuiden molt fàcilment els deures de la vida cristiana o els fan malament, amb negligència. Alguns exemples de tebiesa són: deixar fora l’oració per mandra; resar sense cura, sense esforç per quedar-se recollit; ajornar una bona resolució d’un dia per l’altre, sense després implementar-la; no posis en pràctica les bones inspiracions, que Jesús fa sentir amb insistència amorosa; descuidar tants actes de virtut per no imposar-se sacrificis; pensar poc en el progrés espiritual; més que res, cometre molts petits pecats venials, voluntàriament, sense remordiments i sense ganes de corregir-se.
La calidesa, que en si mateixa no és una falta greu, pot conduir al pecat mortal, perquè fa que la voluntat sigui feble, incapaç de resistir una forta temptació. Sense prestar atenció als pecats lleugers o venials, l’ànima tèbia es posa en un perillós pendent i podria caure en un pecat greu. El Senyor ho diu: Qui menysprea les petites coses caurà gradualment en les grans (Ecl., XIX, 1).
La calidesa no s’ha de confondre amb la sequedat de l’esperit, que és un estat particular en què fins i tot les ànimes més sagrades poden trobar-se.
L’ànima àrida no experimenta alegries espirituals, al contrari sovint té avorriment i repugnància per fer el bé; no obstant això, no ho deixa de banda. Intenta complaure Jesús en tot, evitant petites fallades voluntàries. L’estat d’aridesa, que no és voluntari ni tan sols culpable, no desagrada a Jesús, al contrari li dóna glòria i porta l’ànima a un alt grau de perfecció, desvinculant-la dels gustos sensibles.
El que s'ha de combatre és la tebiitat; la devoció al Sagrat Cor és el remei més eficaç, ja que Jesús va fer la promesa formal "Els tèbies es tornaran fervents".
Per tant, no es tracta d’un autèntic devot del Cor de Jesús, si no es viu fervorosament. Fer això:
1. - Aneu amb compte de no cometre fàcilment petites falles, voluntàriament, amb els ulls oberts. Quan tingueu la debilitat per fer-ne alguna, podeu solucionar-ho immediatament demanant perdó a Jesús i fent una o dues bones obres en reparació.
2. - Pregueu, pregueu sovint, pregueu amb atenció i no descuideu cap exercici devot per avorriment. Aquells que facin una bona meditació cada dia, fins i tot per poc temps, segur que superaran la tebiesa.
3. - No deixeu passar un dia sense haver ofert a Jesús algunes petites mortificacions ni sacrificis. L’exercici de sacrificis espirituals restaura el fervor.
Lliçons de fervor
Un indi amb el nom de Ciprà, que s’havia convertit del paganisme a la fe catòlica, s’havia convertit en un fervorós devot del Sagrat Cor.
En una lesió laboral va patir una lesió a la mà. Va deixar les Muntanyes Rocalloses, on hi havia la Missió Catòlica, i va anar molt a la recerca del metge. Aquest últim, atesa la gravetat de la ferida, va dir a l’indi que es quedés amb ell una estona per curar bé la ferida.
- No puc parar aquí, va respondre Cipra; demà serà el primer divendres de mes i hauré d’estar a la missió per rebre la Sagrada Comunió. Tornaré més tard. - Però més tard, va afegir el metge, la infecció es podria desenvolupar i potser us hauré de tallar la mà. - Paciència, em tallaràs la mà, però Cipra no sortirà mai de la Comunió el dia del Sagrat Cor! -
Va tornar a la Missió, amb els altres fidels que va fer honor al Cor de Jesús i després va fer el llarg viatge per presentar-se al metge.
Un cop observada la ferida, el metge molest va exclamar: T'ho vaig dir! La gangrena s'ha instal·lat; Ara t'he de tallar tres dits!
- Talleu-los! ... Aneu a tots per l'amor del Sagrat Cor! - Amb un cor fort va patir l’amputació, feliç d’haver comprat aquella Primera Divinió de la Comunió.
Quina lliçó de fervor li converteix a tants fidels calents!
Làmina. Feu algunes mortificacions de gola, pel bé del Sagrat Cor.
L’ejaculació. Cor Eucarístic de Jesús, us adoro per aquells que no us adoren!