Devoció al Sagrat Cor cada dia: oració el 19 de desembre

No dono i consagro al Sagrat Cor del nostre Senyor Jesucrist, la meva persona i la meva vida, les meves obres, dolors, patiments, per no voler utilitzar cap part del meu ésser més que per honrar-lo i glorificar-lo.

Aquesta és la meva voluntat irrevocable: ser tota la seva i fer tot pel seu bé, renunciant amb tot el cor al que li podria disgustar.

Us porto, doncs, Sagrat Cor, per l’únic objecte del meu amor, pel protector de la meva vida, per la seguretat de la meva salvació, pel remei de la meva fragilitat i inconstància, pel reparador de totes les falles de la meva vida i per asil segur a l’hora de la meva mort.

Oh Cor de bondat, sigueu la meva justificació a Déu, el vostre Pare, i elimineu de mi les amenaces de la seva justa indignació.

Oh cor d’amor, tinc tota la meva confiança en tu, perquè tinc tot per la meva malícia i debilitat, però espero que tot sigui de la teva bondat; consumeix en mi allò que et pot disgustar i resistir-te.

El teu amor pur està tan profundament impressionat en el meu cor que mai no puc oblidar-te ni estar mai separat de tu. Us prego que, per la vostra bondat, em concediu que el meu nom està escrit al vostre Cor, perquè vull fer que la meva felicitat i la meva glòria consisteixin a viure i morir com a vostre esclau. Amén.

(Aquesta consagració fou recomanada pel nostre Senyor a Santa Margarida Maria).

ELS PROMESOS DEL COR
1 Els donaré totes les gràcies necessàries per al seu estat.

2 Jo posaré la pau a les seves famílies.

3 Els consolaré en totes les seves afliccions.

4 Seré el seu refugi segur a la vida i, sobretot, al punt de la mort.

5 Difondré les benediccions més abundants sobre tots els seus esforços.

6 Els pecadors trobaran al meu cor la font i l’oceà de misericòrdia.

7 Les ànimes de la llum de Lluc es faran fervoroses.

8 Les ànimes fervents pujaran ràpidament fins a la perfecció.

9 Beneiré les cases on s’exposarà i venerarà la imatge del meu Sagrat Cor

10 Donaré als sacerdots el regal de moure els cors més durs.

11 Les persones que propaguen aquesta devoció meva tindran el seu nom escrit al meu Cor i mai no serà cancel·lat.

12 A tots aquells que es comunicaran durant nou mesos consecutius el primer divendres de cada mes, prometo la gràcia de la penitència final; no moriran en la meva desgràcia, però rebran les ments sagrades i el meu Cor serà el seu refugi segur en aquell moment extrem.

COMENTARI SOBRE LA QUATRA PROMESA
"SERÉ EL SEU REFUGI SEGUR A LA VIDA, PER ESP SOBRE TOT EN EL MORT".

Jesús ens obre el seu Cor com a jardins de pau i refugi entre el remolí de la vida.

Déu Pare volia que "el seu Fill Fill Unigènit penjat de la creu fos travessat per la llança del soldat perquè el seu Cor obert ... fos descans i refugi de la salvació ..." sigui un refugi d'amor càlid i palpitant. Un refugi sempre obert, dia i nit, durant vint segles, excavat en la força mateixa de Déu, en el seu amor.

«Fem en Ell, en el cor diví, la nostra permanència permanent i perpètua; res no ens molestarà. En aquest Cor es gaudeix d'una pau inalterable ». Aquest refugi és un refugi de pau, especialment per als pecadors que volen fugir de la ira divina. La mateixa invitació ens arriba també d'altres sants. Sant Agustí: «Longinus va obrir el costat de Jesús amb la seva llança i vaig entrar i hi vaig descansar amb seguretat». Sant Bernat: «El vostre cor ha estat ferit, o senyor, perquè jo pugui viure en ell i en vosaltres. Que bonic és viure en aquest cor ». Sant Bonaventura: «Penetrant en les ferides de Jesús, arribo al fons del seu amor. Entrem completament i hi trobarem descans i dolçor inefable ».

Refugi a la vida, però sobretot a la vora de la mort. Quan tota la vida, sense reserves, ha estat tot un regal al Sagrat Cor, s’espera la mort amb dolçor.

«Que dolç és morir després d'haver tingut una tendra i constant devoció al Sagrat Cor de Jesús!». Jesús comunica al moribund la certesa de la seva gran paraula: "Qui viu i creu en mi, no morirà per sempre". El sospir de l’ànima es compleix.

Anhelava sortir del cos per unir-se a Jesús: i Jesús és a punt de recollir la flor de la seva predilecció, per trasplantar-la al jardí etern de les seves delícies.

Correm cap a aquest refugi i parem! No fa por a ningú.

està acostumat a acollir pecadors i pecadors ... i totes les misèries, fins i tot les més vergonyoses, desapareixen allà.