Devoció al Sagrat Cor cada dia: oració del 26 de febrer

Pater Noster.

Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!

Intenció. - Repareu els pecats de la vostra ciutat.

Misericordiós JESÚS
A la Lletania del Sagrat Cor hi ha aquesta invocació: Cor de Jesús, pacient i amb molta misericòrdia, tingueu pietat de nosaltres!

Déu té totes les perfeccions i en grau infinit. Qui pot mesurar l'omnipotència, la saviesa, la bellesa, la justícia i la bondat divina?

L’atribut més bell i reconfortant, el que més s’adapta a la Divinitat i que el Fill de Déu en convertir-se en home volia fer brillar més, és l’atribut de la bondat i la misericòrdia.

Déu és bo en si mateix, supremament bo i manifesta la seva bondat estimant les ànimes pecadores, compassionant-les, perdonant-ho tot i perseguint als desviats amb el seu amor, per atraure-les a si mateix i fer-les eternament felices. Tota la vida de Jesús va ser una manifestació contínua d’amor i misericòrdia. Déu té tota l’eternitat per dur a terme la seva justícia; només té temps, per als del món, de mostrar pietat; i vol utilitzar la misericòrdia.

El profeta Isaïes diu que el càstig és una obra aliena a la inclinació de Déu (Isaïes, 28-21). Quan el Senyor castiga en aquesta vida, castiga per utilitzar la misericòrdia en la següent. Es mostra enfadat, perquè els pecadors puguin penedir-se, detestar els pecats i alliberar-se del càstig etern.

El Sagrat Cor demostra la seva immensa misericòrdia en esperar pacientment que les ànimes retrocedides es penedeixin.

Una persona, desitjosa de plaers, lligada només als béns d’aquest món, oblida els deures que l’uneixen al Creador, comet molts pecats greus cada dia. Jesús podria fer-la morir i, no obstant això, no; prefereix esperar; de fet, mantenint-lo viu, li proporciona el necessari; fa veure que no veu els seus pecats, amb l'esperança que algun dia es penedirà i podrà perdonar-la i salvar-la.

Però, per què Jesús té tanta paciència amb els qui l’ofenen? En la seva infinita bondat no vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i visqui.

Com diu sant Alfons, sembla que els pecadors competeixen per ofendre Déu i Déu per tenir paciència, beneficiar-se i convidar el perdó. Sant Agustí escriu al llibre de les Confessions: Senyor, jo t'he ofès i tu em defensaves! -

Mentre Jesús espera que els malvats es penitenciïn, els atorga contínuament els torrents de la seva misericòrdia, cridant-los ara amb fortes inspiracions i amb remordiments de consciència, ara amb sermons i bones lectures i ara amb tribulacions per la malaltia o el dol.

Ànimes pecadores, no us deixeu sords a la veu de Jesús! Reflexioneu que Aquell que us cridi serà un dia el vostre jutge. Converteix-te i obre la porta del teu cor al Cor del Jesús misericordiós! Tu, Jesús, ets l'infinit; nosaltres, les vostres criatures, som cucs de la terra. Per què ens estimes tant, fins i tot quan ens rebel·lem contra tu? Quin és l'home de qui es preocupa tant el vostre cor? És la vostra infinita bondat, que us fa anar a la recerca de les ovelles perdudes, per abraçar-la i acariciar-la de nou.

EXEMPLE
Vés en pau!
Tot l’Evangeli és un himne a la bondat i la misericòrdia de Jesús. Meditem en un episodi.

Un fariseu va convidar Jesús a sopar; i va entrar a casa seva i es va posar a taula. I aquí una dona (Maria Magdalena), coneguda a la ciutat com a pecadora, en saber que era a taula a la casa del fariseu, va portar un gerro d’alabastre, ple d’ungüent perfumat; i després d'haver-se posat darrere, a prop dels seus peus, amb llàgrimes, va començar a mullar-se els peus i els va eixugar amb els cabells del cap i li va besar els peus, unint-los amb perfum.

El fariseu que havia convidat Jesús es va dir a si mateix: Si aquest fos un profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i qui és pecador. - Jesús va parlar i va dir: Simó, tinc alguna cosa a dir-te. - I ell: Mestre, parleu! - Un creditor tenia dos deutors; l’un li devia cinc-cents denaris i l’altre cinquanta. Com que no van poder pagar, va perdonar el deute amb tots dos. Quin dels dos, doncs, l’estimarà més?

Simon va respondre: suposo que és el que més ha estat perdonat. -

I Jesús va continuar: Heu jutjat bé! - Aleshores, girant-se cap a la dona, va dir a Simon: Veus aquesta dona? Vaig entrar a casa teva i no em vas oferir aigua per als meus peus; en lloc d'això, em va mullar els peus amb les llàgrimes i els va netejar amb els cabells. No em vas acollir amb un petó; mentre que ella, des que va venir, no ha parat de besar-me els peus. No em vas untar el cap amb oli; però em va untar els peus amb perfum. Per això us dic que els seus pecats li són perdonats, perquè estimava molt. Però a qui se li perdona poc, estima poc. - I mirant la dona, va dir: Els teus pecats t’han perdonat ... La teva fe t’ha salvat. Vés en pau! - (Lluc, VII 36).

Infinita bondat del cor més estimable de Jesús! Es troba davant de Magdalena, una pecadora escandalosa, no la rebutja, no li retreu, li pren la defensa, la perdona i l’omple de totes les benediccions, fins al punt de voler-la al peu de la creu, que se li aparegui primer tan aviat com ressusciti i que la faci gran Pare Noel!

Làmina. Durant tot el dia, beseu la imatge de Jesús amb fe i amor.

Gjaculatori. Jesús misericordiós, confio en tu!