Devoció a la Mare de Déu de Lourdes: oració d’avui dia 13 de febrer
La nostra Senyora de Lourdes, prega per nosaltres.
La notícia de la font d’aigua havia donat confiança i entusiasme a tothom. Més de vuit-centes persones, segons l’informe de la policia, són el divendres 26 davant de la cova. Arriba la Bernadette i com de costum comença a pregar. Però la cova continua buida. La Dama no ve. Llavors comença a plorar i es pregunta contínuament: “Per què? Què li he fet? ”.
El dia és llarg i la nit és inquieta. Però dissabte al matí, 27 de febrer, la visió torna a ser. Bernadette torna a besar la terra perquè la Dama li diu: "Vés a besar la terra en senyal de penitència per als pecadors".
La multitud present l’imita i molts besen la terra, tot i que encara no n’entenen el significat. Bernadette dirà llavors: “Més tard, la Dama em va preguntar si caminar de genolls no em cansava massa i si besar la terra no era massa repulsiu per a mi. Vaig dir que no i em va dir que besés la terra pels pecadors ”. En aquesta aparició, la Dama també li fa un missatge: "Aneu a dir als sacerdots que construeixin aquí una capella".
A Lourdes hi ha quatre sacerdots: el rector de l’abat Peyramale i tres comissaris als quals el rector tenia prohibit anar a la gruta. Bernadette coneix el caràcter brusc del seu rector però no dubta a córrer cap a ell per denunciar la sol·licitud d'Aquero. Però l’abat vol saber el nom del que fins i tot demana capella! Bernadette no ho sap? Aleshores pregunteu-li i ja ho veurem! De fet, si aquella dama creu que té dret a una capella que ho demostrarà "fent florir el roser immediatament sota el nínxol". Bernadette escolta atentament, fa una reverència en salutació i diu que segur que denunciarà. Aleshores, una vegada realitzada la seva tasca, torna tranquil·lament a casa.
El diumenge 28, dia de la festa, la gent s’acosta a la gruta de Massabielle encara més nombrosa. Per arribar al seu lloc, Bernadette necessita l’ajut del guarda rural Callet, que s’obre pas entre la multitud. Hi ha prop de dues mil persones esperant la dama blanca. Bernadette, en èxtasi, informa del desig de l’abat. La Dama no diu res, només somriu. El vident besa la terra i els presents també ho fan. S’està creant un enteniment entre aquelles persones senzilles i pobres i la Dama que parla poc, però somriu i amb la seva misteriosa presència anima i dóna força. Bernadette se sent a gust amb ella. La sent íntima, amiga i sent que l’estima de debò!
- Compromís: encara hi ha certa renúncia, certa penitència, fins i tot si aquesta paraula sembla haver caigut en desús: oferim quelcom que ens costa per a aquells que ja no saben que tenen pare i mare.
- Santa Bernadeta, pregueu per nosaltres.