Devoció a la Mare de Déu de Lourdes: pregària del 22 de juny de 2019

22. Bernadette a l’Hospici de Lourdes

La nostra Senyora de Lourdes, prega per nosaltres.

A principis de 1860 la vida de Bernadette era sempre la mateixa: feina, estudi, casa, visitants. Un professor particular també l’ajuda a estudiar. A casa desenvolupa el seu paper de primogènita contribuint a l’educació dels germans, guiant les pregàries del matí i de la nit i després deixant de rebre pelegrins, cada cop més nombrosos.

Proves, afalacs, assetjament, afany indiscret! Per descomptat, no podem continuar així! I després, a petició del rector, Bernadette va ser rebuda com a estudiant i malalta de necessitats, a l’Hospici de Lourdes dirigit per les Germanes de Nevers. Aquí, confiada a les monges, ningú no la pot conèixer sinó amb el permís del rector i del Superior.

Els pares de Bernadette i la mateixa Bernadette estaven en contra de la separació, però accepten quan els asseguren que es podran veure sense permís sempre que vulguin. Bernadette, acompanyada d’una monja, podrà anar a casa seva quan vulgui. Tot està fet pel seu bé, però Bernadette pateix molt i entén que el seu Calvari comença a ser encara més fort. D’altra banda, pot estudiar amb més regularitat, però, als disset anys, encara no pot escriure ni una petita targeta d’aniversari sense cometre molts errors. Només al maig de 1861 podrà escriure la història de les aparicions per primera vegada, combinant sempre el francès amb moltes expressions dialectals.

Es fa bona cosint i brodant, juga, riu, fa broma amb tothom, però els atacs d’asma no la deixen. Una nit es crida als pares perquè es creu que ell no ho superarà. També rep la Unció dels malalts. Però, de sobte, es recupera i declara davant del bisbe de Tarbes les meravelles que va presenciar. Així, el 18 de gener de 1862, el bisbe signa una carta pastoral en què afirma que "La Immaculada Maria, Mare de Déu, va aparèixer realment a Bernadette".

Mentrestant, continua l’afluència de visitants, encara que més regulada. Bernadette confessa que de vegades està farta de repetir les mateixes coses una vegada i una altra i que li agradaria desaparèixer. També es reuneix amb l’escultor Fabish que prepara l’estàtua de la Immaculada Concepció per col·locar-la a Massabielle. Ella li dóna tota la informació necessària, però ell la té en compte només en part i, per tant, d’aquella estàtua que encara avui és a la cova, Bernadette diu fermament: “No, no és ella!”.

Per obediència respon a les cartes dels pelegrins, per obediència rep a qui vol rebre, per obediència no va a la inauguració de l’estàtua, per obediència els deixa fer el que vulguin amb ella. Mentrestant, després de moltes oracions i reflexions, acull amb satisfacció la notícia que la seva petició d’entrar a les Germanes Nevers ha estat acceptada. Està convençuda que no serveix per a res i que només l’accepten per pena. Sense dot, donada la seva pobresa, la seva entrada a l’Institut ho considera un gest de caritat. Un altre destacament, aquesta vegada definitiu. La Bernadette ho sent amb força, però torna a dir que sí.

- Compromís: demanem a Maria la gràcia de poder dir sí al que el Senyor ens demana, al que ens demana també a través dels altres i viure íntimament l’alegria del sí fins i tot quan ens costi.

- Santa Bernadeta, pregueu per nosaltres.