Devoció a la Mare de Déu de Siracusa: paraules de Joan Pau II
El 6 de novembre de 1994, Joan Pau II, en una visita pastoral a la ciutat de Siracusa, durant l’homilia per a la dedicació del Santuari a la Madonna delle Lacrime, va dir:
«Les llàgrimes de Maria pertanyen a l’ordre dels signes: testimonien la presència de la Mare a l’Església i al món. Una mare plora quan veu als seus fills amenaçats per algun mal, espiritual o físic. Santuari de la Madonna delle Lacrime, vau sorgir per recordar a l'Església el crit de la Mare. Aquí, dins d’aquests murs acollidors, venen els que estan oprimits per la consciència del pecat i aquí experimenten la riquesa de la misericòrdia de Déu i el seu perdó. Aquí les llàgrimes de la Mare les guien.
Són llàgrimes de dolor per a aquells que rebutgen l'amor de Déu, per a famílies trencades o en dificultats, per a la joventut amenaçada per la civilització del consum i sovint desorientada, per la violència que encara fa fluir tanta sang, pels malentesos i l'odi que caven profunds buits entre homes i pobles. Són llàgrimes d’oració: l’oració de la Mare que dóna força a qualsevol altra pregària, i també augmenta en la súplica per a aquells que no resen perquè es distreuen amb altres mil interessos o perquè estan tossudament tancats a la crida de Déu. Són llàgrimes d’esperança que dissolen la duresa. i obriu-los a la trobada amb Crist Redemptor, font de llum i pau per a les persones, les famílies i tota la societat ".
EL MISSATGE
"Els homes entendran el llenguatge arcàntic d'aquestes llàgrimes?", Va preguntar el papa Pius XII, al missatge de la ràdio de 1954. Maria a Syracuse no parlava de Catherine Labouré a París (1830), com a Maximin i Melania a La Salette ( 1846), com a Bernadette a Lourdes (1858), com a Francesco, Jacinta i Lucía a Fàtima (1917), com a Mariette a Banneux (1933). Les llàgrimes són l’última paraula, quan ja no hi ha més paraules: les llàgrimes de Maria són el signe de l’amor matern i de la participació de la Mare en els esdeveniments dels seus fills. Els amants comparteixen. Les llàgrimes són una expressió dels sentiments de Déu cap a nosaltres: un missatge de Déu a la humanitat. La pressionant invitació a la conversió del cor i a la pregària, que ens dirigeix Maria a les seves aparicions, es torna a reafirmar a través del llenguatge silenciós però eloqüent de les llàgrimes vessades a Siracusa. Maria plorava d’un humil quadre de guix; al cor de la ciutat de Siracusa; en una casa propera a una església cristiana evangèlica; en una casa molt modesta habitada per una família jove; sobre una mare que esperava el seu primer fill amb toxicosi gravidica. Avui, tot això no pot tenir sentit ... A partir de les eleccions que va fer Maria per manifestar les seves llàgrimes, el tendre missatge de suport i estímul de la Mare és evident: pateix i lluita junt amb els que pateixen i lluiten per defensar la el valor familiar, la inviolabilitat de la vida, la cultura de l’essencialitat, el sentit del transcendent davant el materialisme imperant, el valor de la unitat. Maria amb les seves llàgrimes ens avisa, ens guia, ens anima, ens consola
suplicació
Nostra Senyora de les Llàgrimes, et necessitem: la llum que irradia dels teus ulls, la comoditat que emana del teu cor, la pau de la qual ets reina. Confiats, ens confiem les nostres necessitats: els nostres dolors perquè els calma, els nostres cossos perquè els curen, els nostres cors perquè els convertiu, les nostres ànimes perquè els guieu cap a la salvació. Dediqueu, bona Mare, unir les vostres llàgrimes amb les nostres de manera que el vostre Fill diví ens concedeixi la gràcia ... (per expressar) que us demanem amb tant d'ardor. Mare de l'amor, del dolor i de la misericòrdia,
tingueu pietat de nosaltres.