Devoció a les llàgrimes de la Mare de Déu: el fet, el missatge, la curació

EL SANTUARI DE LA MADONNA DELLE LACRIME:

EL FET

Els dies 29-30-31 d’agost i l’1 de setembre de 1953, una pintura en guix representant el cor immaculat de Maria, col·locada com la nit de llit de matrimoni, a la casa d’una jove parella casada, Angelo Iannuso i Antonina Giusto, a via degli Orti di S. Giorgio, n. 11, vessar llàgrimes humanes. El fenomen es va produir, a intervals més o menys llargs, tant dins com fora de casa. Moltes eren les persones que veien amb els seus propis ulls, tocaven amb les seves pròpies mans, recollien i tastaven la sal d’aquelles llàgrimes. El 2n dia de la llàgrima, un cineamatore de Siracusa va filmar un dels moments de la llàgrima. Siracusa és un dels pocs esdeveniments tan documentats. L’1 de setembre, una comissió de metges i analistes, en nom de la Cúria arxipispal de Siracusa, després d’agafar el líquid que es desprenia dels ulls de la imatge, la va sotmetre a anàlisis microscòpics. La resposta de la ciència va ser: "llàgrimes humanes". Un cop acabada la investigació científica, la imatge va deixar de plorar. Era el quart dia.

SALUDACIONS I CONVERSIONS

Es van produir unes 300 curacions físiques considerades extraordinàries per la Comissió Mèdica especialment creada (fins a mitjans de novembre de 1953). En particular les curacions d’Anna Vassallo (tumor), d’Enza Moncada (paràlisi), de Giovanni Tarascio (paràlisi). També hi ha hagut curacions o conversions espirituals. Entre els més cridaners destaca un dels metges responsables de la Comissió que va analitzar les llàgrimes, el Dr. Michele Cassola. Declarat ateu, però un home vertical i honest des del punt de vista professional, mai no va negar l'evidència de la llagrima. Vint anys després, durant la darrera setmana de la seva vida, en presència del Reliquiari en el qual es van segellar aquelles llàgrimes que ell mateix controlava amb la seva ciència, es va obrir a la fe i va rebre l'eucaristia

PRONUNCIACIÓ DE Bisbes

L'episcopat de Sicília, amb la presidència de Card, Ernesto Ruffini, va emetre ràpidament el seu judici (13.12.1953) en declarar autèntic el Llagrimeig de Maria a Siracusa:
"Els bisbes de Sicília es van reunir per a la Conferència habitual a Bagheria (Palerm), després d'haver escoltat l'ampli informe del mossèn Ettore Baranzini, arquebisbe de Siracusa, sobre el" esquinç "de la imatge del cor immaculat de Maria. , que va tenir lloc repetidament els dies 29-30-31 d’agost i l’1 de setembre d’aquest any, a Syracuse (via degli Orti n. 11), van examinar detingudament els relatius testimonis dels documents originals, i van concloure per unanimitat que realitat de Llàgrima.

LES PARAULES DE JOAN PAUL II

El 6 de novembre de 1994, Joan Pau II, en una visita pastoral a la ciutat de Siracusa, durant l’homilia per a la dedicació del Santuari a la Madonna delle Lacrime, va dir:
«Les llàgrimes de Maria pertanyen a l’ordre dels signes: testimonien la presència de la Mare a l’Església i al món. Una mare plora quan veu als seus fills amenaçats per algun mal, espiritual o físic. Santuari de la Madonna delle Lacrime, vau sorgir per recordar a l'Església el crit de la Mare. Aquí, dins d’aquests murs acollidors, venen els que estan oprimits per la consciència del pecat i aquí experimenten la riquesa de la misericòrdia de Déu i el seu perdó. Aquí les llàgrimes de la Mare les guien.
Són llàgrimes de dolor per a aquells que rebutgen l'amor de Déu, per a famílies trencades o en dificultats, per a la joventut amenaçada per la civilització del consum i sovint desorientada, per la violència que encara fa fluir tanta sang, pels malentesos i l'odi que caven profunds buits entre homes i pobles. Són llàgrimes d’oració: l’oració de la Mare que dóna força a qualsevol altra pregària, i també augmenta en la súplica per a aquells que no resen perquè es distreuen amb altres mil interessos o perquè estan tossudament tancats a la crida de Déu. Són llàgrimes d’esperança que dissolen la duresa. i obriu-los a la trobada amb Crist Redemptor, font de llum i pau per a les persones, les famílies i tota la societat ".

EL MISSATGE

"Els homes entendran el llenguatge arcàntic d'aquestes llàgrimes?", Va preguntar el papa Pius XII, al missatge de la ràdio de 1954. Maria a Syracuse no parlava de Catherine Labouré a París (1830), com a Maximin i Melania a La Salette ( 1846), com a Bernadette a Lourdes (1858), com a Francesco, Jacinta i Lucía a Fàtima (1917), com a Mariette a Banneux (1933). Les llàgrimes són l’última paraula, quan ja no hi ha més paraules: les llàgrimes de Maria són el signe de l’amor matern i de la participació de la Mare en els esdeveniments dels seus fills. Els amants comparteixen. Les llàgrimes són una expressió dels sentiments de Déu cap a nosaltres: un missatge de Déu a la humanitat. La pressionant invitació a la conversió del cor i a la pregària, que ens dirigeix ​​Maria a les seves aparicions, es torna a reafirmar a través del llenguatge silenciós però eloqüent de les llàgrimes vessades a Siracusa. Maria plorava d’un humil quadre de guix; al cor de la ciutat de Siracusa; en una casa propera a una església cristiana evangèlica; en una casa molt modesta habitada per una família jove; sobre una mare que esperava el seu primer fill amb toxicosi gravidica. Avui, tot això no pot tenir sentit ... A partir de les eleccions que va fer Maria per manifestar les seves llàgrimes, el tendre missatge de suport i estímul de la Mare és evident: pateix i lluita junt amb els que pateixen i lluiten per defensar la el valor familiar, la inviolabilitat de la vida, la cultura de l’essencialitat, el sentit del transcendent davant el materialisme imperant, el valor de la unitat. Maria amb les seves llàgrimes ens avisa, ens guia, ens anima, ens consola

suplicació

Nostra Senyora de les Llàgrimes, et necessitem: la llum que irradia dels teus ulls, la comoditat que emana del teu cor, la pau de la qual ets reina. Confiats, ens confiem les nostres necessitats: els nostres dolors perquè els calma, els nostres cossos perquè els curen, els nostres cors perquè els convertiu, les nostres ànimes perquè els guieu cap a la salvació. Dediqueu, bona Mare, unir les vostres llàgrimes amb les nostres de manera que el vostre Fill diví ens concedeixi la gràcia ... (per expressar) que us demanem amb tant d'ardor. Mare de l'amor, del dolor i de la misericòrdia,
tingueu pietat de nosaltres.