Devoció a l’escapular: condicions, promeses, indulgències

L’ESCAPULAR I EL MISSATGE DE FATIMA

El 1917, a Fàtima, al final de les aparicions, durant les quals la Mare de Déu va proclamar la veritat de la seva sobirania i va profetitzar el triomf del seu Cor Immaculat, va aparèixer vestida amb l’hàbit de la seva devoció més antiga, la del Carmel. I, d’aquesta manera, va mostrar com a síntesi entre els més remots històrics (el Mont Carmel), els més recents (devoció al Cor Immaculat de Maria) i el futur gloriós, que és el triomf i el regnat d’aquest mateix Cor.

L’Escapular és un signe inequívoc que el catòlic que té afany a complir les peticions de la Mare de Déu trobarà en aquesta devoció una font abundant de gràcies per a la seva conversió personal i per al seu apostolat, especialment en aquests temps de profunda descristianització de la nostra societat. Aquest "vestit de gràcia" reforçarà la seva certesa que, en tancar els ulls a aquesta vida i obrir-los a l'eternitat, trobarà el seu objectiu final, Crist Jesús.

PREGUNTES PRÀCTIQUES A L’ESCAPULAR

1 Qualsevol persona que es converteixi en membre de la família carmelitana gaudeix dels privilegis associats a l’escapular. A aquest efecte, el sacerdot l’ha d’imposar obligatòriament, d’acord amb el ritual prescrit. En cas de perill de mort, però, si és impossible trobar un sacerdot, fins i tot un laic pot imposar-lo, recitant una pregària a la Mare de Déu i fent servir un escapulari ja beneït.

2 Qualsevol sacerdot o diaca pot efectuar la imposició de l’escapular. Per fer-ho, ha d’utilitzar una de les fórmules de benedicció previstes en el ritual romà.

3 L'escapular s'ha de dur de forma contínua (fins i tot durant la nit). En cas de necessitat, com quan s’ha de rentar, es permet treure’l sense perdre el benefici de la promesa.

4 L'Escapular es beneeix només una vegada, quan es fa la imposició: aquesta benedicció té valor per a tota la vida. Per tant, la benedicció del primer escapular es transmet als altres escapularis que s’utilitzen per substituir l’anterior deteriorat.

5 La "medalla escapular": el papa Sant Pius X va concedir a la facultat de substituir l'escapular de tela per una medalla, que hauria de tenir el Sagrat Cor de Jesús per un costat i alguna imatge de la Mare de Déu per l'altre. Es pot utilitzar contínuament (al voltant del coll o d’una altra manera), gaudint dels mateixos beneficis promesos per a l’escapular. Tot i això, la medalla no es pot imposar, només s’ha d’utilitzar per substituir la tela ja rebuda. Per tant, es recomana que no deixeu d’utilitzar l’escapular del drap, fins i tot quan utilitzeu habitualment la medalla (per exemple, podeu portar-la durant la nit). Tot i així, la cerimònia d’imposició s’ha de fer necessàriament amb l’escapular de tela. En canviar la medalla, no cal una altra benedicció.

CONDICIONS PER APROFITAR-SE DE LES PROMESES

1 - Per beneficiar-se de la promesa principal, la preservació de l’Infern, no hi ha cap altra condició que l’ús adequat de l’Escapular: és a dir, rebre’l amb la intenció correcta i portar-lo fins a l’hora de la mort. Per a aquest efecte, se suposa que la persona va continuar portant-la, fins i tot si en el moment de la mort se la va privar sense el seu consentiment, com en el cas dels pacients als hospitals.

2 - Per beneficiar-se del "privilegi Sabatino", cal complir tres requisits:

a) Porteu l’escapular (o medalla) habitualment.

b) Mantenir la castedat en consonància amb l’estat propi (total, per a celibats i conjugal per a persones casades). Tingueu en compte que aquesta és una obligació de tothom i de qualsevol cristià, però només aquells que viuen habitualment en aquest estat gaudiran d’aquest privilegi.

c) Reciteu diàriament el petit despatx de la Mare de Déu. Tanmateix, el sacerdot, en fer la imposició, té el poder de commutar aquesta obligació una mica difícil per al laic comú. És habitual substituir-lo pel recitat diari del Rosari. La gent no ha de tenir por de preguntar-ho al sacerdot, que sovint només demana la recitació de tres Ave Maria al dia.

3 - Els que reben l’escapular i després s’obliden de portar-lo no cometen pecat. Simplement deixen de rebre els beneficis. Qui torni a portar-la, encara que l’hagi deixat durant molt de temps, no necessita cap imposició.

INDULGÈNCIES RELACIONADES AMB L’ESCAPULAR

1 - Es concedeix una indulgència parcial a qualsevol persona que, portant devotament l’escapular o la medalla substitutòria, faci un acte amb la Verge Santíssima o amb Déu a través de l’escapular; per exemple, besant-lo o fent una intenció o una petició.

2 - Es concedeix una indulgència plenària (remissió de totes les sancions al purgatori) el dia en què l’escapular es rep per primera vegada; i també a les festes de la Mare de Déu del Carmel (16 de juliol), de Sant'Elia (20 de juliol), de Santa Teresa del Nen Jesús (1 d'octubre), de tots els Sants de l'Orde Carmelita (14 de novembre), de Santa Teresa d’Avila (15 d’octubre), de San Giovanni della Croce (14 de desembre) i de San Simone Stock (16 de maig).

És bo assenyalar que les indulgències plenàries només es poden adquirir si es compleixen les condicions establertes per l’Església: confessió, comunió, despreniment de tots els pecats (inclosos els venials) i una oració segons les intencions del Sant Pare (és costum de recitar un "Pare nostre", un "Ave Maria" i la "Glòria"). Si falta alguna d’aquestes condicions, la indulgència només és parcial.