7 de juny devoció "El do del pare en Crist"

El Senyor va manar batejar en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. El catecumen es bateja professant així la fe en el Creador, en l’únic fill, en el do.
Un és el Creador de tots. Un de fet és Déu Pare, del qual totes les coses tenen el seu començament. Únic també és l’únic engendrat, el nostre Senyor Jesucrist, a través del qual es van crear totes les coses, i únic és l’esperit donat a tothom.
Tot està ordenat segons les seves virtuts i mèrits; un és el poder del qual procedeix tot; un dels descendents per als quals es va fer tot; un el regal de l’esperança perfecta.
No es trobarà res que falti en una perfecció infinita. En el context de la Trinitat, el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, tot és molt perfecte: la immensitat en l’etern, la manifestació en la imatge, el gaudi en el do.
Escoltem per les paraules del Senyor mateix quin és el seu deure envers nosaltres. Ell diu: "Encara tinc moltes coses per explicar-vos, però de moment no sou capaços de suportar la càrrega" (Jn 16:12). És bo per a vosaltres que hi vagi, si hi vaig us enviaré el Consolador (cf. Jn 16). De nou: "Pregaré al Pare i ell us donarà un altre Consolador perquè romangui amb vosaltres per sempre, l'Esperit de la veritat" (Jn 7: 14-16). «Ell us guiarà cap a tota la veritat, perquè no parlarà per si mateix, sinó que dirà tot el que ha escoltat i us anunciarà coses futures. Ell em glorificarà, perquè prendrà els meus "(Jn 17, 16-13).
Junt amb moltes altres promeses hi ha aquestes destinades a obrir la comprensió de les coses superiors. Aquestes paraules formulen tant la voluntat del donant, com la naturalesa i la manera del regal.
Com que la nostra limitació no ens permet entendre ni el Pare ni el Fill, el do de l’Esperit Sant estableix un cert contacte entre nosaltres i Déu i, per tant, il·lumina la nostra fe en les dificultats relacionades amb l’encarnació de Déu.
Per tant, es rep per tal de conèixer. Els sentits del cos humà serien inútils si no es complissin els requisits per al seu exercici. Si no hi ha llum o no és de dia, els ulls no serveixen de res; les orelles en absència de paraules o sons no poden realitzar la seva tasca; les fosses nasals, si no hi ha emanacions odoríferes, no serveixen de res. I això no passa perquè no tenen capacitat natural, sinó perquè la seva funció està condicionada per elements particulars. De la mateixa manera, l'ànima de l'home, si no ha atret el do de l'Esperit Sant per la fe, té la capacitat d'entendre Déu, però li falta la llum per conèixer-lo.
El do, que està en Crist, es lliura completament a tothom. Queda a la nostra disposició a tot arreu i se’ns atorga en la mesura que vulguem donar-li la benvinguda. Es mantindrà en nosaltres en la mesura que cadascun de nosaltres voldrà merèixer-ho.
Aquest regal queda amb nosaltres fins a la fi del món, és el confort de les nostres expectatives, és la promesa de l’esperança futura en la realització dels seus dons, és la llum de les nostres ments, l’esplendor de les nostres ànimes.