Devoció del dia: tingueu cura de ser pecadors

El pecador veurà i s'enfadarà. Així diu el profeta David, inspirat per Déu, veurà el Déu que menyspreava o creia indiferent a les accions de l'home; veurà i coneixerà els beneficis rebuts i la càlida cura de Déu per salvar-lo; veurà que Jesús travessat per ell amb pecats, amb blasfèmies, amb l'esclat de passions; veurà el nombre i la gravetat dels seus propis pecats... aleshores s'enfadarà amb ell mateix: "Oh, home insensat que vaig ser! Que sense sentit!…”. De què servirà, doncs, el penediment? Massa tard!…

El pecador tremolarà. Si no hagués estat fàcil al pecador convertir-se, si hagués ignorat el camí, si no l'havien advertit, si l'exemple dels altres no l'hagués estimulat a fer el bé, si pogués dir: Déu em volia condemnat; es consolaria en la impossibilitat de salvar-se; però res d'això... Quina emoció saber que tot depenia d'ell, i viure com a pecador era voluntari i lliure!... Pensa-hi mentre tinguis temps.

El desig del pecador perirà. Esperava gaudir de dos paradisos, en aquest món i en l'altre: veurà que s'equivocava; desitjarà misericòrdia del seu Jutge: però la justícia ha substituït la misericòrdia; voldrà convertir-se, esmenar amb penitència, satisfer els enormes deutes contrets amb Déu; però, doncs, tal desig és inútil! Submergit en l'eternitat, sota el llamp de Déu, la sentència serà terrible, irrevocable. Tot depèn de tu... Què resols?

PRÀCTICA. — Viu sempre en la gràcia de Déu, per estar sempre disposat a presentar-te al judici; recita el Miserere.