Devoció del dia: com superar la inquietud causada per la tristesa
Quan us sentiu agitat pel desig d’alliberar-vos del mal o d’aconseguir un bé - aconsella sant Francesc de Sales - calmeu primer el vostre esperit, accepteu el vostre judici i la vostra voluntat i, després, bellament, intenteu tenir èxit en el vostre intenció, utilitzant els mitjans adequats un darrere l’altre. I dient bell bell, no vull dir amb negligència, sinó sense ansietat, sense pertorbacions i inquietuds; en cas contrari, en lloc d’aconseguir el que voleu, ho espatllareu tot i us enganyarien pitjor que abans.
"Sempre tinc l'ànima a les mans, Senyor, i no he oblidat la teva llei", va dir David (Sal 118,109). Examineu diverses vegades al dia, però almenys al vespre i al matí, si porteu sempre l’ànima a les mans o si alguna passió o inquietud no l’han segrestat; vegeu si teniu el cor a les vostres ordres o si us ha escapat de la mà per aventurar-vos en afeccions indisciplinades d’amor, odi, enveja, avarícia, por, avorriment, glòria.
Si el trobeu enganyat, primer de tot truqueu-lo a vosaltres i torneu-lo a la presència de Déu, posant de nou els vostres afectes i desitjos sota l’obediència i l’escorta de la seva voluntat divina. Perquè, com qui té por de perdre una cosa que li és estimada, la té fermament a la mà, també nosaltres, a imitació de David, hem de dir sempre: Déu meu, la meva ànima està en perill; per tant, el porto contínuament a les meves mans i, per tant, no oblido mai la teva santa llei.
Pels vostres pensaments, per molt petits que siguin i de poca importància, no els permeteu mai molestar; perquè després dels petits, quan arriben els adults, trobarien el cor més disposat a ser molest i desconcertat.
En adonar-vos que arriba la inquietud, recomaneu-vos a Déu i decidiu-vos a no fer res com vulgueu, fins que la inquietud acabi totalment, tret que sigui impossible ajornar-la; en aquest cas, cal, amb un esforç suau i tranquil, frenar l’impuls del desig, temperant-lo al màxim i moderant-ne l’ardor, i després fer la cosa, no d’acord amb el vostre desig, sinó segons la raó.
Si teniu la possibilitat de descobrir inquietuds en aquell que us dirigeix l’ànima, segur que no trigareu a tranquil·litzar-vos. Per tant, el rei Sant Lluís va donar al seu fill la següent advertència: "Quan tingueu algun dolor al cor, digueu-ho immediatament al confessor o a una persona piadosa i, amb la comoditat que rebreu, us serà fàcil suportar el vostre mal" (cf. Philothea IV, 11).
A vosaltres, Senyor, us encomano tots els meus dolors i tribulacions, de manera que em recolzeu a portar cada dia la meva creu santificadora amb serenitat.
