Devoció del dia: el pèrfid amic del meu propi amor

És un amic dolent. Ningú no ens pot prohibir un amor regulat per nosaltres mateixos, que ens mogui a estimar la vida i a adornar-nos de virtuts; però l’amor propi no està regulat i esdevé egoista quan ens fa pensar només en nosaltres mateixos, només ens estimem i desitgem que els altres s’interessin per nosaltres. Si parlem, volem que ens escoltin; si patim, disculpeu-vos; si treballem, lloa’ns; no volem resistir-nos, contradir-nos, disgustar-nos. En aquest mirall no us reconeixeu?

Irregularitats de l’amor propi. Quants defectes sorgeixen d’aquest vici! Pel més mínim pretext, un es deixa indiferent, s’enfronta als altres i els fa suportar el pes del seu mal humor. On sorgeixen els capricis, les impaciències, els ressentiments, les aversions? Des de l’amor propi. D’on provenen la malenconia, la desconfiança, la desesperació? Des de l’amor propi. D'on murmuren les angoixes? Des de l’amor propi. Si el guanyéssim, quant menys mal faríem!

Corromp el bé fet. El verí de l’amor propi de quantes bones accions ens roba el crèdit! La vanitat, la complaença, la satisfacció natural que s’hi busca, segresta el mèrit, total o parcialment. Quantes oracions, almoines, comunions, sacrificis romandran infructuosos, perquè s’originen o s’acompanyen d’amor propi! Allà on es barregi, espoli i corromp! No faràs tots els esforços possibles per allunyar-lo? No el mantindràs com el teu enemic?

PRÀCTICA. - Estimeu el vostre bé regularment, és a dir, com Déu ho vulgui i sempre que no perjudiqui els drets del proïsme.