Devoció del dia: l’esperança del cel

L’esperança del cel. Enmig de tribulacions, de misèries contínues, és com un raig de sol dolç i dolç després de la pluja, el pensament que el Pare Celestial ens espera allà dalt a la seva esplèndida residència, per eixugar-nos de les llàgrimes, per aixecar-nos totes les preocupacions, per pagar-nos generosament amb cada petit dolor, patit per ell, i coronem les nostres virtuts mínimes amb una eternitat beneïda. Tu també, si vols, pots arribar-hi ...

Possessió del paradís. Tan bon punt entri al cel, seré feliç ... Quin pensament! Ara anhel la felicitat, la corro i mai la tinc; al Cel el tindré perfecte, i per tota l'eternitat ... Quina alegria! En companyia de tants sants, semblants a un àngel, en presència de Maria, de Jesús triomfant, veuré Déu en la seva sobirana grandesa i bellesa; L’estimaré, el posseiré amb els seus tresors, seré part de la seva pròpia felicitat ... Quina glòria! Vull arribar a qualsevol preu.

El cel està a les nostres mans. El Senyor no crea ningú que el maleï: vol salvar tothom, diu sant Pau; la vida i la mort eterna es van posar a les meves mans; si voleu, diu sant Agustí, el cel és vostre. No es compra amb diners, ni amb ciència, ni amb honors; però amb voluntat, acompanyat de bones obres. Tants com ho desitjaven, tothom ho aconseguia. I ho voleu sincerament i francament? Creus que les teves obres són per al cel? Pensa i resol.

PRÀCTICA. - Reciteu una Salve Regina a la Mare de Déu i tres Pater a tots els Sants, per obtenir el Cel.