Devoció del dia: motius d’humilitat

Els nostres pecats. Mediteu sobre la veracitat de les paraules del profeta Mica, que la humiliació és al centre del vostre cor, al mig de vosaltres. Primer de tot, els teus pecats t’humilien. Penseu en quants n’heu compromès amb pensaments, amb paraules, amb fets i omissions: en públic i en privat: contra tots els manaments: a l’església, a casa: durant el dia, a la nit: com a nen, com a adult: sense dia sense pecats! Després d’aquesta observació, encara podeu estar orgullós? Quina gran cosa que ets !, .- Ni un dia pot passar perfecte ... de fet, potser ni una hora ...!

La nostra petita virtut. Després de tantes reiterades promeses al Senyor, on és la vostra constància? En “tants anys de vida, d’ajuda, d’estímuls interns, d’exhortacions, de gràcies singulars, on és la vostra caritat, paciència, resignació, fervor, amor a Déu? On es guanyen els mèrits? Podem presumir de ser sants? Tot i així, a la nostra edat, quantes ànimes ja eren santes!

La nostra misèria. Què fas del cos? Pols i cendra. Amagat a la tomba el teu cos, qui es recorda més de tu al cap de poc temps? Quina és la teva vida? Fràgil com la canya, només un alè, i mors. Amb la vostra habilitat i la de tots els científics més distingits, sou capaços de crear un gra de pols, una fulla d’herba? Per plomar les profunditats del cor humà? Què tan petit que ets comparat amb el món i el cel, als peus de Déu ... Arrossegues gairebé com un cuc a la pols i fas de gran? Aprèn a mantenir-te pel que ets; res.

PRÀCTICA. - De vegades inclina el cap dient: Recordeu que sou pols.