Devoció del dia: reciteu els actes de fe, doneu almoina

El bressol de Jesús és un bressol. Torneu a entrar amb fe viva, a la barraca de Betlem: vegeu on Maria posa Jesús a descansar. Per al fill d’un rei, es busca un bressol de cedre incrustat i decorat amb or; qualsevol mare, encara que pobra, proporciona un bressol decent al seu fill; i per a Jesús com si fos el més pobre de tots, no hi ha ni un sol bressol. Un bressol, el pessebre de l’estable, aquí teniu el bressol, el llit, el lloc de descans. Oh Déu meu, quina pobresa!

Misteris del bressol. Tot a l’estable de Betlem té un sentit profund als ulls de la fe. ¿El pessebre no significa la pobresa de Jesús, el despreniment de les vanitats de la terra, el menyspreu de tot allò que més s’anomena, de les riqueses, dels honors, dels plaers del món? Jesús, abans de dir: Feliços els pobres d’esperit, va posar l’exemple, va escollir la pobresa com a company; El nen va ser col·locat al bressol dur, l’adult va morir a la fusta dura de la Creu.

Pobresa d’esperit. Vivim desvinculats de les coses de la terra? No és l’interès que gairebé sempre ens mou en les nostres accions? Treballem per guanyar diners, per créixer al nostre estat, per l’ambició. D’on provenen les queixes, les pors a perdre les nostres possessions, l’enveja de coses alienes? Per què ens sap greu morir? ... - Confessem-ho: estem units a la terra. Deslligueu-vos, Jesús plora del bressol: el món no és res: busqueu Déu, el cel ...

PRÀCTICA. - Recitar els actes de fe, etc. dóna almoina.