Devoció del dia: tornar a Déu com a fill pròdig

Sortida del fill pròdig. Quina ingratitud, quin orgull, quina arrogància fa gala d’aquest fill presentant-se davant del seu pare i dient: Dóna’m la meva part, vull marxar, vull gaudir-ne! No és el teu retrat? Després de tants beneficis de Déu, no dius també: vull la meva llibertat, vull fer-ho a la meva manera, vull pecar? ... Un dia estaves practicant, bé, amb la pau al cor; potser un fals amic, una passió et va convidar al mal: i vas deixar Déu ... Potser ets més feliç ara? Què ingrat i infeliç!

Desencís del pròdig. La tassa de plaer, de caprici, de vessament de passions, té mel a la vora, bàsicament amargor i verí. El pròdig, reduït de pobres i famolencs, va demostrar que era el guardià dels animals impurs. No ho sents també, després del pecat, després de la impuresa, després de la venjança i fins i tot després d’un pecat venial deliberat? Quina agitació, quina decepció, quin remordiment! Tot i així, continueu pecant!

Retorn del pròdig. Qui és aquest pare que espera el pròdig, que corre al seu encontre, l’abraça, el perdona i s’alegra amb una gran celebració al retorn d’un fill tan ingrat? És Déu, sempre bo, misericordiós, qui oblida els seus drets mentre tornem a ell; que en un instant cancel·la els vostres pecats, tot i que innombrables, us adorna amb la seva gràcia, us alimenta de la seva carn ... No confieu en tanta bondat? A prop del cor de Déu, i mai més no en deixeu.

PRÀCTICA. - Repetiu durant tot el dia: Jesús meu, pietat.