Devoció del dia: tres coses per saber

La vida passa. La infantesa ja ha passat; és possible que la joventut i la virilitat ja hagin passat; Quanta vida em queda? Potser ja ha passat un terç, dos terços de la vida; potser ja tinc un peu al pou; i com faig servir aquest trosset de vida que em queda? Cada dia se m’escapa de la mà, desapareix com una boira! Sol; l'última hora no torna mai, i per què no m'importa? Per què sempre dic: demà em convertiré, em modificaré, em convertiré en sant? I si demà ja no és per a mi?

Arriba la mort. Quan menys ho esperes, quan sembla més inversemblant, enmig dels projectes més florits, la mort està darrere teu, observant els teus passos; en un instant ja t'has anat! En va en va fugir, en va em vaig esforçar per evitar qualsevol perill per a la vostra salut, en va us canseu de viure anys llargs; la mort no forma una antecambra, fa vibrar el cop i tot s’ha acabat. Com ho penses? Com es prepara per a això? Avui pot arribar; estàs tranquil de consciència?

L’eternitat m’espera. Aquí hi ha el mar que s’empassa cada riu, l’eternitat ... Deixo una vida curta, per tirar-me a una vida eterna, sense fi, sense canviar, sense deixar-la mai. Els dies de dolor semblen llargs; les nits són interminables per als llançants; i si m’espera l’eternitat de l’Infern? ... Quin ensurt! Sempre pateix, sempre ... Què fas per fugir d’un càstig tan horrible? No vols abraçar la penitència per arribar a la beneïda Eternitat?

PRÀCTICA. - Penseu sovint: la vida passa, arriba la mort, l’eternitat m’espera.