Devoció del dia: la utilitat del fervor en Déu

És una font de virtut i mèrit. La tèbia deixa escapar de les mans mil oportunitats per a la virtut; i al vespre es fa conscient de la seva pobresa! L’home fervent s’aferra a tot per créixer en bondat: puresa d’intencions, pregària, sacrificis, paciència, caritat, exactitud en el deure: i quantes virtuts exerceix! I, atès que el mèrit de les accions depèn sobretot de la raó i l’ardor amb què es fan, quants mèrits són possibles en un dia!

És una font de noves gràcies. Sobre qui llançarà el Senyor la seva mirada de complaença? Sobre qui repartirà els seus tresors, si no en ànimes fidels, agraïts i disposats a fer-ne un bon ús? Les ànimes ingrates, pecadores enemigues de Déu, reben cada vegada gràcies il·limitades; però quant més han d’obtenir ànimes santes, humils i fervents, sempre unides a Déu, que l’anhelen i viuen per ell! Com es viu?

És una font de pau i consol. L’amor alleugera tota càrrega i fa que cada jou sigui dolç. Res costa als que estimen molt. D’on van treure els sants aquella pau profunda enmig de l’oposició? Aquella santa confiança que els va fer reposar en Déu: aquella alegria entre sacrificis i aquella santa dolçor del cor digna d’enveja? Què ens va fer un dia tan feliços i contents? Les creus eren fàcils; res no ens va fer por! ... En allò de nosaltres érem fervents i tot Déu; ara tot és pesat! Per què? ... Estem tebis.

PRÀCTICA. - Feu tres actes d’amor fervent: Jesús, Déu meu, us respiro per damunt de tot.