La devoció d’avui: sigueu pacients

Paciència exterior. Què dius d’una persona que, per qualsevol adversitat, esclati en paraules d’ira, vivacitat, renyines, insults als altres? La vostra pròpia raó condemna la ira, la impaciència, com quelcom indigne d’una ànima raonable, com una cosa inútil per superar l’oposició, com a mal exemple per a aquells que ens veuen. Però, a més, Jesús el condemna com a pecat! Aprèn a ser mansos ... I en quantes impaciències caus?

2. Paciència interior. Això ens dóna domini sobre el nostre cor i reprimeix les turbulències que sorgeixen dins nostre; virtut difícil, sí, però no impossible. Amb ella sentim la lesió, veiem el nostre dret; però aguantem i callem; no es diu res, però el sacrifici fet per l'amor de Déu no pateix menys: com és de meritori als seus ulls! Jesús li va manar: amb paciència, posseireu les vostres ànimes. I tu, murmurant, enfadat, què en treus?

3. Graus de paciència. Aquesta virtut condueix a la perfecció, diu sant Jaume; ens confereix el domini sobre nosaltres, que és la base de la formació espiritual de cadascú. El primer grau de paciència consisteix a rebre mals amb resignació, perquè som i ens considerem pecadors; el 1n a rebre'ls de bon grat, perquè provenen de la mà de Déu; el tercer en anhel d'ells, per amor al pacient Jesucrist. Fins a quin punt ja heu ascendit? Potser ni el primer!

PRÀCTICA. - Reprimir els moviments d’impaciència; recita tres Pater a Jesús.