Devoció d’avui: les llàgrimes de la Madonna
Els dies 29-30-31 d’agost i l’1 de setembre de 1953, una pintura en guix representant el cor immaculat de Maria, col·locada com la nit de llit de matrimoni, a la casa d’una jove parella casada, Angelo Iannuso i Antonina Giusto, a via degli Orti di S. Giorgio, n. 11, vessar llàgrimes humanes. El fenomen es va produir, a intervals més o menys llargs, tant dins com fora de casa. Moltes eren les persones que veien amb els seus propis ulls, tocaven amb les seves pròpies mans, recollien i tastaven la sal d’aquelles llàgrimes. El 2n dia de la llàgrima, un cineamatore de Siracusa va filmar un dels moments de la llàgrima. Siracusa és un dels pocs esdeveniments tan documentats. L’1 de setembre, una comissió de metges i analistes, en nom de la Cúria arxipispal de Siracusa, després d’agafar el líquid que es desprenia dels ulls de la imatge, la va sotmetre a anàlisis microscòpics. La resposta de la ciència va ser: "llàgrimes humanes". Un cop acabada la investigació científica, la imatge va deixar de plorar. Era el quart dia.
SALUDACIONS I CONVERSIONS
Es van produir unes 300 curacions físiques considerades extraordinàries per la Comissió Mèdica especialment creada (fins a mitjans de novembre de 1953). En particular les curacions d’Anna Vassallo (tumor), d’Enza Moncada (paràlisi), de Giovanni Tarascio (paràlisi). També hi ha hagut curacions o conversions espirituals. Entre els més cridaners destaca un dels metges responsables de la Comissió que va analitzar les llàgrimes, el Dr. Michele Cassola. Declarat ateu, però un home vertical i honest des del punt de vista professional, mai no va negar l'evidència de la llagrima. Vint anys després, durant la darrera setmana de la seva vida, en presència del Reliquiari en el qual es van segellar aquelles llàgrimes que ell mateix controlava amb la seva ciència, es va obrir a la fe i va rebre l'eucaristia
PRONUNCIACIÓ DE Bisbes
L'episcopat de Sicília, amb la presidència de Card, Ernesto Ruffini, va emetre ràpidament el seu judici (13.12.1953) en declarar autèntic el Llagrimeig de Maria a Siracusa:
"Els bisbes de Sicília es van reunir per a la Conferència habitual a Bagheria (Palerm), després d'haver escoltat l'ampli informe del mossèn Ettore Baranzini, arquebisbe de Siracusa, sobre el" esquinç "de la imatge del cor immaculat de Maria. , que va tenir lloc repetidament els dies 29-30-31 d’agost i l’1 de setembre d’aquest any, a Syracuse (via degli Orti n. 11), van examinar detingudament els relatius testimonis dels documents originals, i van concloure per unanimitat que realitat de Llàgrima.
LES PARAULES DE JOAN PAUL II
El 6 de novembre de 1994, Joan Pau II, en una visita pastoral a la ciutat de Siracusa, durant l’homilia per a la dedicació del Santuari a la Madonna delle Lacrime, va dir:
«Les llàgrimes de Maria pertanyen a l’ordre dels signes: testimonien la presència de la Mare a l’Església i al món. Una mare plora quan veu als seus fills amenaçats per algun mal, espiritual o físic. Santuari de la Madonna delle Lacrime, vau sorgir per recordar a l'Església el crit de la Mare. Aquí, dins d’aquests murs acollidors, venen els que estan oprimits per la consciència del pecat i aquí experimenten la riquesa de la misericòrdia de Déu i el seu perdó. Aquí les llàgrimes de la Mare les guien.
Són llàgrimes de dolor per a aquells que rebutgen l'amor de Déu, per a famílies trencades o en dificultats, per a la joventut amenaçada per la civilització del consum i sovint desorientada, per la violència que encara fa fluir tanta sang, pels malentesos i l'odi que caven profunds buits entre homes i pobles. Són llàgrimes d’oració: l’oració de la Mare que dóna força a qualsevol altra pregària, i també augmenta en la súplica per a aquells que no resen perquè es distreuen amb altres mil interessos o perquè estan tossudament tancats a la crida de Déu. Són llàgrimes d’esperança que dissolen la duresa. i obriu-los a la trobada amb Crist Redemptor, font de llum i pau per a les persones, les famílies i tota la societat ".