Devoció i pregària a l’infant Jesús de Praga
Oh Déu fet home, fet un nen per a nosaltres, us hem posat una corona al cap, però sabem que la canvieu amb una corona d’espines.
Volem honorar-vos en un tron amb peces brillants, però escollireu la creu per al vostre tron i la sang per les peces.
Et vas fer home i volies ser petit per apropar-te a nosaltres
La vostra petita humanitat, fràgil com la de tots els nens, ens atrau als vostres peus i us volem honorar. Et contemplem als braços de la teva mare, Maria
Aquí voleu presentar-vos a nosaltres sols, però sempre és ella la que us ofereix i volem donar-vos el primer lloc a la nostra vida.
Volem que regneu en aquest món tan distret, que regneu en els nostres cors, en els nostres afectes, en els nostres desitjos, en tota la nostra vida, sempre presentats per Maria.
Us recomanem tots els nens del món, us recomanem les mares de tots els nens.
Davant del vostre tron us presentem mares que tenen un nen en braços amb dolor.
En particular, posem als vostres peus les mares que no poden tenir fills i els agradarien, i les mares que no volen tenir-les….
Nen Jesús, entra al nostre cor, entra al cor de totes les mares i al dels nostres petits concebuts.
Pren possessió d’aquests petits cors que ja bategen a l’úter de les seves mares, encara que encara no ho sàpiguen, i deixa que sentin la teva presència quan la descobreixin, juntament amb la presència d’una nova vida.
Ets el creador de la vida i, fins i tot si fas ús dels nostres capricis moltes vegades, fes-nos entendre que la vida concebuda ara ja no ens pertany sinó que és teva, Déu dels petits i dels grans.
Atureu aquelles voluntats sacríleges que voldrien llençar una vida en què ja heu pres possessió, Diví Nen.
Finalment, mireu els nens sense mares. Converteix-te en el seu germà petit, donant-los sempre, com nosaltres, la teva mare, Maria!