Devoció pràctica: conèixer el nom de Déu
La glòria de Déu. Què heu de desitjar en aquesta terra? Què heu de buscar i per a què pregar? Potser per estar bé o per ser ric i feliç? Potser per tenir una ànima plena de gràcies per satisfer el vostre amor propi? No són aquestes les vostres oracions?
El Pater us recorda que Déu, tal com us va crear per a la seva glòria, és a dir, per conèixer-lo, estimar-lo i servir-lo, vol que li pregunteu primer. Tot va, però Déu triomfa.
La santificació de Déu. Per molt sant que Déu, cap criatura mai li podrà afegir santedat intrínseca; segur, però, a part d’ell mateix, pot rebre una glòria més gran. Tota la creació, en el seu llenguatge, canta les lloances de Déu i li dóna glòria. I tu, amb el teu orgull, busques l’honor de Déu o del teu? El triomf de Déu o el de l’amor propi? Que sigui santificat, és a dir, que ja no sigui profanat, burlat, blasfemat amb paraules o fets, per mi i pels altres; que sigui conegut, adorat, estimat per tothom en cada lloc i cada moment. És aquest el teu desig?
El teu nom. No es diu: Que Déu sigui santificat, sinó el seu nom, de manera que recordeu que, si heu de glorificar fins i tot el nom sol, molt més la persona, la majestuositat de Déu. Respecteu el nom de Déu; per què ho repeteix tantes vegades només per costum? El nom de Déu és sant. Si entenguéssiu la seva grandesa i bondat, amb quin afecte diríeu: Déu meu! Quan vulgueu dir blasfèmies contra Déu-Jesús, mostreu la vostra desaprovació dient, almenys mentalment, que lloeu Jesucrist.
PRÀCTICA. - Recita cinc Pater per als blasfemadors.