Devoció pràctica a fer avui 24 de juliol

L’ESTAT DE LA LLENGUA

1. Nàusees de coses divines. Igual que el cos, també l’ànima pateix la seva languidesa en la vida espiritual. El primer signe és una nàuseea en la pregària, en els sagraments, en la pràctica de la virtut. És una absurditat, un avorriment, un son al servei diví. De fet, com els jueus del desert, les cebes d'Egipte, aquest és el gust del món, la sortida de les passions, sembla que es prefereix cent vegades més que el mannà de Déu. Estem farts de nosaltres mateixos. En aquesta imatge, no reconeixeu l’estat de la vostra ànima?

2. Aversió als remeis. El cor no descansa en aquest estat, al contrari apunta al remei. S’entén que s’ha de lluitar, fer un esforç, pregar per sortir d’aquest llanguiment; però tot sembla auster, difícil! ... Les dificultats més petites espanten, repugnen; les virtuts més fàcils semblen impracticables: "cal massa, no puc", són excuses que denoten el mal intern que amenaça la ruïna de l'ànima. Ho entens?

3. Desconfiança i desesperació. Déu no sempre respon a la primera pregària, ni els primers esforços sempre serveixen per treure’ns del llanguiment. En lloc d’humiliar-se i tornar a la pregària i la batalla, el lànguid dedueix que no serveix de res pregar, que la lluita no és beneficiosa. Llavors, la desconfiança genera desesperació i li fa dir que tot s’ha acabat per a ell! Déu no el vol salvar ... Si sou lànguid, no tingueu precaució; la porta de la misericòrdia de Déu sempre està oberta. Sempre que torneu immediatament a Ell i des del cor