Devoció pràctica del dia: Com pregar

Pregàries sense resposta. Déu és infal·lible en les seves promeses: si ens va prometre que totes les pregàries seran respostes, és impossible que no ho sigui. Però, de vegades, no ho és; perquè no resem bé, diu sant Jaume. Demanem gràcies de coses temporals que serien la nostra ruïna, demanem gràcies per l’ànima, però fora de temps; pledem per la virtut del nostre caprici, no segons la voluntat de Déu; sense concedir-nos, ens treu una arma fatal de les nostres mans, misericordiosament. N’esteu convençut?

Oracions desateses. De vegades es demanen gràcies de primer ordre, de perseverança, de santedat, amb cinc minuts de pregària i pregària desatentada, feta als llavis. Quina presumpció es tracta! L’atenció és l’ànima de la pregària, diuen els pares. Una paraula del poder del cor és més valuosa que dir moltes a corre-cuita, diu Santa Teresa. Però si les distraccions són involuntàries, no tenim por; no ens conformarem, però Déu mira la disposició del cor.

Oracions devotes. Pregar és estimar, diu sant Agustí. Qui estima poc, res poc; qui estima molt, prega molt; els sants més amorosos mai no es conformaven amb resar; Jesús, el més sagrat, va passar la nit en oracions que Déu vol el cor, la voluntat, el fervor, l’amor; i això forma precisament la devoció. Fins i tot quan el cor estigui fred, fins i tot recitant oracions que no pretengueu, repetiu desitjos sagrats, afectes de confiança, d’amor i pujaran de bon grat al tron ​​de Déu. Qui no pot fer això?

PRÀCTICA. - Digueu les vostres oracions lentament i amb cor.