Devoció pràctica del dia: el do de la Saviesa

1. La prudència humana. Sant Gregori ho descriu perfectament: la prudència humana ens ensenya a pensar en el present; hi haurà temps per al futur. Saber viure, saber gaudir, saber enganyar, saber mantenir el lloc, saber venjar-se de les lesions rebudes: això és prudència humana. Ensenya a adaptar-se a la moda per no desaparèixer; fer com fan els altres per fugir del sarcasme; guanyar diners; buscar plaer mentre hi ha temps: tal és la saviesa del món! Penseu si això és el que també us agrada.

2. Saviesa divina. L’Esperit Sant va batejar la bogeria i la prudència mundana; i la saviesa sense crear va dir; De què serveix guanyar tot el món i després perdre l’ànima? Amb el do de la Saviesa, l’ànima pensa en allò més necessari, que és salvar-se. Tasta coses celestials i, trobant dolç el jou del Senyor, se sotmet a elles; practicar virtuts, mortificacions; dirigeix ​​tot a Déu per amor a ell i per la seva pròpia salvació. Heus aquí la Saviesa Celestial; La coneixes?

3. Quina és la nostra saviesa. El nombre de ximples és infinit, diu l'Esperit Sant (Ecle. I, 15). Què estàs buscant a la vida? Quin és el teu ideal? Potser es burlen dels devots, dels simples, dels humils, dels penitents ...; però sempre riuràs? Potser sembla massa aviat per lliurar-se a Déu, viure per ell, estimar-lo: però tindrà temps per fer-ho demà? Demaneu el do de la Saviesa perquè us enamoreu de la virtut, del Cel, de Déu.

PRÀCTICA. - Amb les mortificacions, implora la Saviesa celestial; recita set Gloria alt Spirito S.