Devoció pràctica del dia: perseverança en l’oració

La constància guanya tots els cors. La perseverança s’anomena la més difícil de les virtuts i la més gran de les gràcies terrenals. Pel mal i pel bé, guanya qui duri. El diable persisteix en temptar-nos dia i nit i, malauradament, ho supera. Si una passió et manté constant, després de deu anys de lluita, és estrany que no et rendeixis. Es pot resistir a aquells que persisteixen en preguntar-li alguna cosa? La constància sempre guanya.

La perseverança triomfa de Déu. Déu mateix ens ho va fer saber amb la paràbola del jutge injust, que, per posar fi a l’assetjament perseverant de la dona, es va rendir per fer-li justícia; amb la paràbola de l’amic que truca a mitjanit buscant tres pans i els obté amb perseverança en demanar; i la cananeu a força de cridar constantment a la misericòrdia després de Jesús, no se l’ha sentit? Feu-ho com a captaire: que no es cansa de preguntar i se li concedeix.

Per què Déu ens consola tard? Va prometre escoltar-nos, però no va dir ni avui ni demà: la seva mesura és la millor per a nosaltres i la seva major glòria; per tant, no us canseu, no digueu que no serveix de res resar més, no calleu Déu gairebé sord i sense preocupar-vos de vosaltres ...; digueu que no és el vostre millor. Déu va diferir per concedir-nos, diu sant Agustí, per encendre els nostres desitjos, per obligar-nos a resar més i a consolar-nos després amb l’abundància dels seus dons. Prometeu de ser persistents en les vostres oracions, fins i tot quan no se’ls respongui.

PRÀCTICA. - En el Nom i pel Cor de Jesús demana alguna gràcia particular avui.