Devoció pràctica del dia: la pregària

Qui prega es salva. No és ja que l’oració és suficient sense una intenció correcta, sense els Sagraments, sense bones obres, no; però l'experiència demostra que una ànima, encara que pecadora, indolent, enganyada pel bé, si manté l'hàbit de pregar, tard o d'hora es converteix i es salva. D’aquí la insistent dita de S. Alfons; Qui prega es salva; d'aquí els trucs del dimoni que, per portar el dret al mal, primer el desautora de la pregària. Sigues prudent, no deixis mai de resar.

Els que no resen no es salven. Un miracle pot convertir fins i tot els més grans pecadors; però el Senyor no abunda en miracles; i ningú no els pot esperar. Però, amb tantes temptacions, enmig de tants perills, tan incapaços de fer el bé, tan febles davant cada xoc de passions, com resistir, com guanyar, com salvar-nos? Sant Alfons va escriure: Si deixeu de pregar, la vostra condemna serà segura. - Qui no prega és maleït! Heus aquí un bon senyal de si es salvarà, sí o no: l’oració.

Comandament de Jesús: a l’Evangeli trobeu molt freqüent la invitació i l’ordre de pregar: “Demaneu i us serà donat; cerqueu, i trobareu; colpeja, i se t'obrirà; qui demana, rep i qui busca, troba; sempre cal resar i no cansar-se mai; vigileu i pregueu per no sucumbir a la temptació; el que vulgueu, demaneu i se us concedirà ”. Però, quin sentit tenia la insistència de Jesús si no era necessari pregar per salvar-se? I reseu? Quant reseu? Com reses?

PRÀCTICA. - Digueu sempre pregàries al matí i al vespre. En les temptacions, invoca l’ajut de Déu.