Devoció pràctica del dia: la importància de l’oració al vespre

Sóc la delícia del veritable fill. Quants nens desagraïts que poc o res tenen cura dels seus pares! D’aquests fills Déu farà justícia. L’autèntic fill aprofita totes les oportunitats per homenatjar aquells que respecten i estimen. O cristià, fill de Déu, després de tantes hores passades al món, tornant a la teva habitació per descansar, per què ni amb una pregària dius una salutació al Pare celestial abans de dormir? Que ingrat! Tens son! ... I si el Senyor t’abandona?

Són un deure estricte. De qui vau obtenir els èxits del dia? Qui t’ha escapat de cent perills? Qui et va mantenir viu? Fins i tot el gos celebra el seu benefactor; i tu, criatura raonable, no sents el deure de la gratitud? Però durant la nit es poden trobar perills d’ànima i cos; pots morir, et pots maleir ..., no sents la necessitat de demanar ajuda? Durant el dia has ofès Déu ... No sents el deure d’invocar misericòrdia i perdó?

Pregar malament no és resar. Per feina, per parlar inútilment, per plaer, tots sou activitat; només per a la pregària teniu son ... Per allò que estimeu, per enriquir-vos, per mostrar la vanitat, tots esteu atents; només per la pregària us permeteu les cent distraccions voluntàries! ... Per la diversió, pel passeig, per l’amic, tots sou voluntat i ardor; només per l'oració tens el badall, l'avorriment i ho deixes per una nimietat! ... Això no és pregar, sinó deshonrar Déu. Però no us enganxeu amb Déu !!

PRÀCTICA. - Estem convençuts del gran deure de l’oració; ho recitem sempre amb matinada i vespre.