Devoció pràctica del dia: prometre escapar de la mentida

Sempre il·lícit. Els mundans i, fins i tot, fins i tot els fidels, es permeten la mentida com una qüestió trivial, per evitar algun mal, per estalviar-se un retret, per fugir d’un càstig. La fe, basada en el manament de Déu, No diguis falsedat, diu clarament que qualsevol mentida és il·legal, no només la nociva, que, per les conseqüències, pot ser mortal, sinó també el que es diu per comoditat, que , encara que sigui venial, sempre és un pecat, és a dir, una ofensa contra Déu. Quina és la teva moral sobre la mentida?

L’hàbit de mentir. Creat per viure en societat, dotat de la paraula d’ajuda mútua com a germans d’origen i de Redempció, cridats a fer-se bé: la mentida canvia la societat en un món de frau i engany, els germans en traïdors. Que innoble tenir mel a la boca i fel en el cor! Per una nimietat per trair superiors, iguals i inferiors! També teniu aquest mal hàbit?

La mentida que tothom odia. Una persona, atrapada per la mentida, es ruboritza i se sent deshonrada; ho diu, i després ho odia! Quin malestar en veure’ns enganyats per les mentides dels altres! Es diu una ànima vil, un esperit abjecte que menteix. Però Déu ho odia molt més, la veritat per essència; no ho estima legalment ni per salvar el món sencer. Qui parli mentida perirà; va castigar Ananias i Safira amb la mort per una mentida; i al Purgatori quin castig tindrà!

PRÀCTICA. - Prometeu fugir sempre de la mentida: passar una estona en silenci per mortificar.