Devoció diària: comença a augmentar amb el teu Salvador
Està passant una nova vida. Veure com apareixen les flors. Escolta. És la temporada del cant. No miris enrere. No és cap on vas. Amb Jesús, t’aixeques.
Puja amb el teu salvador
Per què busqueu els vius entre els difunts? Lluc 24: 5 (NVI)
La resurrecció ho és tot, oi? És una metàfora de tota la vida cristiana. Sense ella, el que és mort és simplement mort. Acabat. Acabat. Enterrat per sempre. Cap esperança que naixi una nova vida. Però en Jesús tenim la promesa que la mort no és l’última paraula de les nostres històries, no només en un sentit etern, sinó cada dia. En accidents, en males eleccions, en decepcions, en els altres mil morts que formen una vida.
La pitjor mort d’aquest tipus que he patit mai és la mort d’una relació. Ara és massa dolorós fins i tot escriure els detalls. Però algú que estimava i confiava de tot cor va trencar aquesta confiança. I al seu torn, em va trencar. És com si estiguéssin aixafats en partícules de pols. Van trigar anys a tornar a unir les peces. I el que he trobat és que de vegades, quan et separes i et tornes a unir, no encaixes amb la teva vella vida. Almenys no com era. És com abocar vi nou a vells pells. Simplement no funciona.
El problema per a mi és que m’encantava la meva vella vida. Em va quedar perfectament. I, per tant, la temptació encara ara és de vegades mirar enrere i desitjar el que era. Per intentar trobar el que una vegada tenia. Perquè el camí a seguir és desconegut. Com començar de nou sembla més difícil.
És aleshores quan sento la veu de l’àngel: per què busqueu els vius entre els difunts? No el trobareu. Això s’ha acabat. Acabat. Vaig anar. Però ho veieu aquí? On ets? Està passant una nova vida. Veure com apareixen les flors. Escolta. És la temporada del cant. No miris enrere. No és cap on vas. Amb Jesús, t’aixeques.
Coneixeu la mort, la pèrdua o el fracàs que no podeu superar? És hora d’escampar les cendres al vent. No els guardeu més. És hora de començar a ressuscitar amb el vostre Salvador viu.