Devoció del Sagrat Cor: meditació del 23 de juny
DIA 23
EL PENSAMENT DEL PARADIS
23 DAY
Pater Noster.
Invocació. - Cor de Jesús, víctima dels pecadors, tingueu pietat de nosaltres!
Intenció. - Pregueu pel Papa, pels Bisbes i pels Sacerdots.
EL PENSAMENT DEL PARADIS
Jesús ens diu que mantenim el cor allà fixat, on hi ha els veritables goigs. Ens exhorta a mantenir-nos allunyats del món, a pensar sovint en el paradís, a atresorar l’altra vida. Estem en aquesta terra, no per romandre-hi sempre, sinó per més o menys temps; en qualsevol moment, l'última hora ens pot tocar. Hem de viure i necessitem les coses del món; però és necessari utilitzar aquestes coses, sense atacar massa el cor.
La vida s’ha de comparar amb un viatge. Estar al tren, quantes coses es poden veure! Però seria una bogeria aquell viatger que veient una bonica vila, va interrompre el viatge i es va aturar allà, oblidant la seva ciutat i la seva família. També són bojos, moralment parlant, els que s’uneixen massa a aquest món i pensen poc o res sobre el final de la vida, sobre l’eternitat beneïda, a la qual tots hem d’aspirar.
El nostre cor, doncs, està fixat al paradís. Arreglar una cosa és mirar-la amb atenció i durant molt de temps i no només fer una mirada fugaç. Jesús diu mantenir el cor fix, és a dir, aplicat a l’alegria eterna; per tant, els que rarament pensen i fugen del bell paradís han de tenir pietat.
Malauradament, les sol·licituds de la vida són tantes espines que ofeguen les aspiracions al cel. Què pensem constantment en aquest món? Què t’agrada? Quins productes busqueu? ... Els plaers corporals, les satisfaccions de la golafreria, la satisfacció del cor, els diners, els extres vanits, l’entreteniment, els espectacles ... Tot això no és cert, perquè no satisfà plenament el cor humà i no és durador. Jesús ens exhorta a buscar els béns veritables, els eterns, que els lladres no ens poden segrestar i que l’òxid no pot corrompre. Els béns veritables són bones obres, fetes en la gràcia de Déu i amb la intenció correcta.
Els devots del Sagrat Cor no han d’imitar el món, que es pot comparar amb els animals impurs, que prefereixen el fang i no miren cap amunt; més aviat imiten els ocells, que amb prou feines toquen el terra, per necessitat, per buscar una petita llavor d’ocells i de seguida prenen el vol per sobre.
Oh, que sòrdida és la terra quan es mira el cel!
Ens endinsem en les visions de Jesús i no ataquem de manera aclaparadora el cor cap a casa nostra, que haurem de deixar un dia, o a les propietats, que després passaran als hereus, o al cos, que es podriran.
No aportem enveja a aquells que tenen molta riquesa, perquè viuen amb més preocupació, moriran amb més pena i explicaran a Déu de prop l’ús que n’han fet.
Més aviat, portem una santa enveja a aquelles ànimes generoses, que cada dia s’enriqueixen amb béns eterns amb moltes bones obres i exercicis de pietat i imiten la seva vida.
Pensem en el cel en patiment, atenent les paraules de Jesús: la vostra tristesa es convertirà en alegria! (Joan, XVI, 20).
En les petites i momentànies alegries de la vida, elevem la mirada cap al cel, pensant: el que es gaudeix aquí a sota no és res, en comparació amb l’alegria del Cel.
No permetem que passi un sol dia sense haver pensat en la pàtria celeste; i al final del dia, ens preguntem sempre: què he guanyat pel Cel avui?
Com l’agulla magnètica de la brúixola es gira contínuament cap al pol nord, així el nostre cor es gira cap al Cel: allà estigui fixat el nostre cor, on hi ha l’autèntica alegria!
EXEMPLE
Un artista
Eva Lavallièrs, òrfena de pare i mare, dotada de molta intel·ligència i ànima ardent, va ser fortament atreta pels béns d’aquest món i va anar a la recerca de glòria i plaer. Els teatres de París eren el camp de la seva joventut. Quants aplaudiments! Quants diaris ho van lloar! Però quantes falles i quants escàndols! ...
Al silenci de la nit, tornant a ella mateixa, plorava; el seu cor no estava satisfet; aspirava a coses més grans.
La famosa artista s’havia retirat a un petit poble, per descansar una mica i preparar-se per a un cicle d’actuacions. La vida silenciosa la va portar a la meditació. La gràcia de Déu li va tocar el cor i Eva Lavallièrs, després d’una gran lluita interna, va decidir no ser més artista, no aspirar als béns terrenals i apuntar només al Cel. No es podia moure pels recordatoris urgents de les persones interessades; va perseverar en el bon propòsit i va abraçar generosament la vida cristiana, amb assistència als sagraments, amb bones obres, però sobretot portant amb amor una gran creu, que era portar-la al sepulcre. La seva conducta edificant va ser una reparació adequada per als escàndols donats.
Un diari parisenc havia proposat als seus lectors un qüestionari dirigit a conèixer els diferents gustos, especialment de les senyoretes. Quantes respostes vanes a aquest qüestionari! L'exartista també volia respondre, però amb el següent tenor:
«Quina és la teva flor preferida? »- Les espines de la corona de Jesús.
«L'esport més preferit? »- La genuflexió.
«El lloc que més estimes? »- Muntanya del Calvari.
«Quina és la joia més cara? »- La corona del Rosari.
"Quina és la vostra propietat?" "- La tomba.
"Pots dir què ets? »- Un cuc impur.
«Qui forma la teva alegria? »- Jesús: així va respondre Eva Lavallièrs, després d’haver apreciat els béns espirituals i d’haver fixat la mirada en el Sagrat Cor.
Làmina. Si hi ha algun afecte desordenat, talla-ho immediatament per no posar-te en perill de perdre el paradís.
Gjaculatori. Jesús, Josep i Maria, et dono el meu cor i la meva ànima!
(Tret del llibret "El Sagrat Cor - Mes al Sagrat Cor de Jesús-" del salesià Don Giuseppe Tomaselli)
FLOR DEL DIA
Si hi ha afecte desordenat, talla-ho immediatament per no posar-te en perill de perdre el paradís