Devoció, història i ús del salm De Profundis 130
De Profundis és el nom comú del 130è Salm (en el sistema de numeració modern; en el sistema de numeració tradicional, és el 129è Salm). El Salm pren el seu nom de les dues primeres paraules del salm en la seva frase llatina (vegeu més avall). Aquest Salm té una història d’ús variada en moltes tradicions.
Al catolicisme, la regla de San Benedetto, establerta cap al 530 dC, va assignar a De Profundis que es recités dimarts al començament del servei de vespres, seguit del salm 131. És un salm penitencial cantat també en commemoració dels morts, i també ho és un bon salm per expressar el nostre dolor mentre ens preparem per al sagrament de la confessió.
Per als catòlics, cada cop que un creient diu De Profundis, se'ls diu que reben una indulgència parcial (la remissió d'una part del càstig pel pecat).
De Profundis també té diversos usos en el judaisme. Es recita com a part de la litúrgia de les festes altes, per exemple, i es recita tradicionalment com a oració per als malalts.
De Profundis també va aparèixer a la literatura mundial, a les obres de l’autor espanyol Federico García Lorca i en una llarga carta d’ Oscarscar Wilde al seu amant.
El Salm ha estat freqüentment musicat, amb moltes de les melodies escrites per alguns dels compositors més famosos del món, inclosos Bach, Handel, Liszt, Mendelssohn, Mozart, així com compositors moderns com Vangelis i Leonard Bernstein.
El 130è Salm en llatí
Vostè va clamar en secret, Domine;
Domine, exaudi vocim meam. Fiant aures tuæ intendentes
en vocem deprecationis meæ.
Si iniquita observaveris, Domine, Domine, quis sustinebit?
Quia apud te propitellite est; et propter legem tuam sustinui te, Domine.
Sustinuit anima mea en verb ejus:
Speravit anima mea a Domino.
Una custòdia matutina usque ad noctem, speret israelël a Domino.
Quia apud Dominum misericordia, i copiosa apud eum redemptio.
Et ipse redimet Israel ex omnibus iniquitatibus ejus.
La traducció italiana
Des del profund et ploro, Senyor; Senyor, escolta la meva veu.
Que les vostres orelles estiguin atentes a la meva súplica veu.
Si tu, Senyor, marca iniquitats, Senyor, qui suportes?
Però amb vosaltres és perdó, ser venerat.
Tinc fe en el Senyor; la meva ànima confia en la seva paraula.
La meva ànima espera el Senyor més que els sentinelles esperen l’alba.
Més que centinelles esperen l’alba, que Israel espera el Senyor,
perquè amb el Senyor és bondat i amb ell hi ha una redempció abundant;
I redimirà Israel de totes les seves iniquitats.