Diari de Padre Pio: 11 de març

Carta al pare Agustí del 12 de març de 1913: "... Escolta, el meu pare, les justes queixes del nostre més dolç Jesús:" Amb quanta ingratitud es retorna el meu amor pels homes! Els hauria menys ofès si els hagués estimat menys. El meu pare ja no els vol suportar. Voldria deixar d’estimar-los, però ... (i aquí Jesús va callar i va sospirar, i després va reprendre), però, ai! El meu cor està fet per estimar! Els homes covards i febles no fan cap violència per vèncer les temptacions, que de fet delecten les seves iniquitats. Les meves ànimes preferides, posades a prova, em fracassen, els febles s’abandonen a la desesperació i la desesperació, els forts es relaxen gradualment. Només em quedo a la nit, només durant el dia a les esglésies. Ja no els importa el sagrament de l’altar; mai no es parla d’aquest sagrament de l’amor; i fins i tot els que parlen d'això! amb quanta indiferència, amb quina fredor. Se m’oblida el cor; ja ningú no es preocupa pel meu amor; Sempre estic entristit. La meva llar s’ha convertit en un teatre d’atraccions per a molts; també els meus ministres que sempre he considerat amb predilecció, que he estimat com a alumne dels meus ulls; haurien de reconfortar el cor ple d'amargor; m’han d’ajudar en la redempció de les ànimes, però qui ho creuria? D’ells he de rebre ingratituds i ignorància. Veig, fill meu, molts d’aquests que ... (aquí es va aturar, els sobres van estrenyir la gola, va plorar en secret) que sota trets hipòcrits em traeixen comunions sacríliques, trepitjant les llums i les forces que contínuament els dono ... ".

El pensament d’avui
Preferiria mil creus, de fet, cada creu seria dolça i lleugera per a mi, si no tingués aquesta prova, és a dir, sempre em sento incert per agradar al Senyor en les meves operacions ... És dolorós viure així ...
Em renuncio, però resigna, el meu fiat sembla tan fred, va! ... Quin misteri! Jesús ha de pensar-hi sol.