Mostrem-nos l'amor de Déu

Reconeix l’origen de la teva existència, de l’alè, de la intel·ligència, de la saviesa i, el més important, del coneixement de Déu, de l’esperança del Regne del cel, de l’honor que comparteixes amb els àngels, de la contemplació de la glòria, ara, certament, com en un mirall i de manera confusa, però en aquell moment d’una manera més completa i pura. També reconeixeu que us heu convertit en fill de Déu, cohereu amb Crist i, per utilitzar una imatge audaç, sou el mateix Déu.
D’on i de qui vénen tantes i tals prerrogatives? I si volem parlar de regals més humils i comuns, que us permetrà veure la bellesa del cel, el curs del sol, els cicles de llum, les infinitats d’estrelles i aquella harmonia i ordre que sempre es renoven meravellosament a el cosmos, fent una creació alegre com el so d’una lira?
Qui us atorga la pluja, la fertilitat dels camps, el menjar, l’alegria de l’art, el lloc de la vostra residència, les lleis, l’estat i, afegim, la vida quotidiana, l’amistat i el plaer del vostre parentiu?
Per què alguns animals se’ls domesticen i se’ls sotmet, d’altres se’ls dóna com a menjar?
Qui us va fer senyor i rei de tot el que hi ha a la terra?
I, per insistir només en les coses més importants, torno a preguntar: qui us ha donat aquelles característiques pròpies que us asseguren la plena sobirania sobre qualsevol ésser viu? Era Déu. Bé, què et demana a canvi de tot això? L’amor. Li requereix contínuament amor per ell i pel seu proïsme.
L’amor pels altres ho exigeix ​​com el primer. Serem reticents a oferir aquest regal a Déu després dels nombrosos beneficis que atorga i dels que ell promet? Ens atrevirem a ser tan impudents? Ell, que és Déu i Senyor, es fa dir el nostre Pare, i voldríem negar els nostres germans?
Anem amb compte, estimats amics, de convertir-nos en mals administradors del que ens han regalat. Aleshores ens mereixeria l’advertència de Pere: Vergonya de vosaltres, que reteneu les coses dels altres, més aviat imiteu la bondat divina i, per tant, ningú no serà pobre.
No ens cansem d’acumular i conservar riqueses, mentre d’altres pateixen fam, per no merèixer els durs i forts retrets que ja va fer el profeta Amós quan va dir: Vostè diu: Quan hagi passat la lluna nova i el dissabte , de manera que el blat i el comerç de blat, la reducció de mesures i l'ús d'escates falses? (cf. Em 8, 5)
Operem segons la primera i suprema llei de Déu que fa caure la pluja sobre els justos i els pecadors, fa que el sol surti igual per a tothom, ofereix a tots els animals de la terra el camp obert, les fonts, els rius, els boscos ; dóna aire als ocells i aigua als animals aquàtics; dóna tots els béns de la vida amb una gran liberalitat, sense restriccions, sense condicions, sense limitacions; a tots produeix abundantment els mitjans de subsistència i plena llibertat de moviment. No discriminava, no era avar amb ningú. Proporcionava sàviament el seu do amb les necessitats de cada ésser i manifestava el seu amor a tothom.