Déu és gran: la conversió inesperada del nen que volia matar gent
Si comencem l'article dient “el noi que volia matar” tots pensaríem en un monstre. Massa sovint escoltem històries de nois i noies que es treuen la vida a desconeguts, familiars i amics sense donar-li el més mínim pes, sense dubtar-ho, sense remordiments.
Avui en volem parlar conversió miracle d'un nen assassí. Aquesta història ens ha de fer reflexionar i reflexionar, ha de fer que cadascú de nosaltres faci una pausa i ens preguntem: què hi ha darrere d'un nen que destrueix la seva vida i la dels altres?
Aquesta és la pregunta correcta. Darrere del nen o l'home cruel d'avui, hi havia un nen, un nen a qui la vida ha reservat la manca d'amor, la solitud i l'odi. Ningú neix malament, és la vida la que et transforma en qui ets durant el seu viatge.
Mentre explica la seva història Sonnfred Baptiste plora desesperat. Sonnfred va créixer amb la seva àvia, sense la figura i l'amor d'una família, sense el guiatge d'un pare sempre absent. A 15 anys per primera vegada és enviat a la presó i torna a casa als anys 20 anys. Sonnfred vivia al carrer, manava a la gent dels invisibles i amenaçava de mort qualsevol, no li importava si eren dones o nens, ni tan sols la seva mare l'hauria aturat. Ningú el volia a prop.
Fa un any va ser detingut per tenir tir, després d'una discussió, a un motorista. El fill de la víctima estava assegut al seient del darrere del cotxe. A la presó, l'home va pensar en tot el dolor que havia causat a la seva dona i als seus fills i ja no va poder suportar-ho.
La conversió del nen a Déu
Un dia va assistir a una retirada per l'alliberament on hi havia un missatge predicat amb la presència de Déu. Mentre el pastor llegia el sermó sobre la falta de perdó, Sonnfred va sentir la veu de Déu i les llàgrimes li correien de la cara. En aquell moment va pensar en els nens que es quedarien sense pare si els passava alguna cosa, tal com li havia passat a ell. Tenia por, no volia que la seva família patissin.
Després d'aquella retirada el nen es va sentir alegre, ara tenia un nou cap, un nou cor per estimar la gent, per pregar per ells. Sonnfred finalment es va sentir lliure, beneït, Déu li havia donat un nou cos, una nova ment i una nova vida.
Tothom es va quedar increïble en veure el profund canvi del nen a partir de la seva dona i els seus fills. Ara en Sonnfred ha arreglat les coses, té una vida, resa cada matí amb els seus fills i Déu sempre està al seu costat. Ara ja no és un home invisible.