Distinció entre pecat mortal i venial. Com fer una bona confessió

Per rebre l’eucaristia cal estar en gràcia de Déu, és a dir, no haver comès pecats greus després de l’última confessió ben feta. Per tant, si es troba en la gràcia de Déu, es pot rebre la comunió sense confessar-se davant l’Eucaristia. La confessió de falles venials es pot fer amb freqüència. Normalment el bon cristià es confessa cada setmana, segons aconsella el s. Alfonso.

1458 Tot i que no és estrictament necessari, la confessió dels pecats quotidians (pecats venials) és tanmateix fortament recomanada per l’Església.54 De fet, la confessió regular de pecats venials ens ajuda a formar la nostra consciència, a lluitar contra les inclinacions dolentes, a deixar-nos. cura de Crist, per progressar en la vida de l’Esperit. En rebre amb més freqüència, mitjançant aquest sagrament, el regal de la misericòrdia del Pare, se’ns empeny a ser misericordiós com ell: 55

Què són els pecats greus / mortals? (llista)

Primer vegem què és el pecat

II. La definició de pecat

1849 El pecat és una falta contra la raó, la veritat i la consciència correcta; és una transgressió per a l'amor vertader, cap a Déu i cap al proïsme, a causa d'una perversa afecció a determinats béns. Fer mal a la naturalesa de l’home i presta atenció a la solidaritat humana. S'ha definit com "una paraula, un acte o un desig contrari a la llei eterna" [Sant Agustí, Contra Faustum manichaeum, 22: PL 42, 418; Sant Tomàs d’Aquino, Summa theologiae, I-II, 71, 6].

1850 El pecat és una ofensa a Déu: “Contra tu, només contra tu, he pecat. El que és dolent als teus ulls, ho he fet "(Sal 51,6: 3,5). El pecat s’alça contra l’amor de Déu per nosaltres i ens allunya el cor. Igual que el primer pecat, és la desobediència, una rebel·lió contra Déu, per la voluntat d’esdevenir “com Déu” (Gn 14), conèixer i determinar el bé i el mal. El pecat és, doncs, "amor propi fins al menyspreu de Déu" [Sant Agustí, De civitate Dei, 28, 2,6]. A causa d’aquesta orgullosa autoexaltació, el pecat es troba diametralment oposat a l’obediència de Jesús, que aconsegueix la salvació [Cf Fil. 9-XNUMX].

1851 És precisament en la Passió, on la misericòrdia de Crist el superarà, que el pecat manifesta la seva violència i la seva multiplicitat en el màxim grau: incredulitat, odi assassí, negativa i ridícul dels líders i el poble, la covardia de Pilat. i la crueltat dels soldats, la traïció de Judes tan pesada per Jesús, la negació de Pere, l’abandonament dels deixebles. Tanmateix, just a l’hora de la foscor i del príncep d’aquest món, [Cf Jn 14,30] el sacrifici de Crist es converteix en secret en la font de la qual brollarà inesgotablement el perdó dels nostres pecats.

A continuació, es distingeix una breu distinció del Compendi sobre pecat mortal i pecat venial.

395. Quan es comet un pecat mortal?

1855-1861; 1874

El pecat mortal es comet quan hi ha alhora qüestions greus, plena consciència i consentiment deliberat. Aquest pecat destrueix la caritat en nosaltres, ens priva de santificar la gràcia, ens condueix a la mort eterna de l’infern si no ens penedim. Normalment és perdonat a través dels sagraments del Baptisme i la Penitència o la Reconciliació.

396. Quan es comet el pecat venial?

1862-1864; 1875

El pecat venial, que difereix essencialment del pecat mortal, es comet quan hi ha matèria lleugera, o fins i tot matèria seriosa, però sense consciència plena ni consentiment total. No trenca el pacte amb Déu, sinó que debilita la caritat; manifesta afecte desordenat pels béns creats; dificulta el progrés de l’ànima en l’exercici de les virtuts i en la pràctica del bé moral; mereix penalitzacions de neteja temporal.

aprofundir

Des del CCC

IV. La gravetat del pecat: pecat mortal i venial

1854 Convé valorar els pecats a partir de la seva gravetat. La distinció entre pecat mortal i pecat venial, ja eclipsat a l'Escriptura, [Cf 1Gv 5,16-17] es va imposar en la Tradició de l'Església. L’experiència dels homes ho valida.

1855 El pecat mortal destrueix la caritat en el cor de l’home a causa d’una greu violació de la llei de Déu; desvia l’home de Déu, que és el seu objectiu final i la seva beatitud, preferint-li un bé inferior.

El pecat venial permet que la caritat existeixi, tot i que ofensa i fa mal.

1856 El pecat mortal, en la mesura que afecta en nosaltres el principi vital que és la caritat, requereix una nova iniciativa de la misericòrdia de Déu i una conversió del cor, que normalment té lloc en el sagrament de la reconciliació:

Quan la voluntat gira cap a quelcom que en si mateix és contrari a la caritat, a partir del qual estem ordenats per al propòsit final, el pecat, pel seu mateix objecte, té alguna cosa per ser mortal ... tant si està en contra de l’amor de Déu, com blasfèmia, perjuri, etc., com si fos contra l’amor al proïsme, com l’assassinat, l’adulteri, etc. ... En canvi, quan la voluntat del pecador es converteix en quelcom que té dins de si un trastorn, però tanmateix va en contra de l’amor de Déu i del proïsme, és el cas de les paraules ocioses, de riure inadequat, etc., aquests pecats són venials [Sant Tomàs d’Aquino, Summa Tomàs d’Aquino, Summa theologiae, I-II, 88 , 2].

1857 Per tal que el pecat sigui mortal, calen tres condicions: "És un pecat mortal que tracta un assumpte greu i que, a més, es comet amb consciència plena i consentiment deliberat" [Joan Pau II, Exhort. ap. Reconcilicació i paenitentia, 17].

1858 El tema greu s’especifica als Deu Manaments, segons la resposta de Jesús al jove home ric: "No matis, no cometis adulteri, no robis, no diguis fals testimoni, no defraudis, honoris el pare i la mare" (Mc 10,19:XNUMX ). La gravetat dels pecats és més o menys gran: un assassinat és més greu que un robatori. També s’ha de tenir en compte la qualitat de les persones ferides: la violència exercida contra els progenitors és en si mateixa més greu que la que es fa a un foraster.

1859 Perquè el pecat sigui mortal també s’ha de cometre amb plena consciència i consentiment total. Suposa el coneixement del caràcter pecaminós de l’acte, de la seva oposició a la Llei de Déu, i també implica un consentiment suficientment lliure perquè sigui una elecció personal. Desconeixement simulat i duresa del cor [Cf Mk 3,5-6; Lc 16,19: 31-XNUMX] no disminueix el caràcter voluntari del pecat sinó, al contrari, augmenta-lo.

1860 El desconeixement involuntari pot disminuir si no anul·lar la imputabilitat d’una falta greu. Tanmateix, se suposa que ningú ignora els principis de la llei moral que s’inscriuen en la consciència de tot home. Els impulsos de la sensibilitat i les passions poden atenuar igualment el caràcter voluntari i lliure de culpabilitat; així com pressions externes o alteracions patològiques. El pecat comès amb malícia, per una elecció deliberada del mal, és el més greu.

1861 El pecat mortal és una possibilitat radical de la llibertat humana, com l'amor mateix. Es tradueix en la pèrdua de caritat i la privació de santificar la gràcia, és a dir, de l’estat de gràcia. Si no es redimeix pel penediment i el perdó de Déu, provoca l'exclusió del Regne de Crist i la mort eterna de l'infern; de fet, la nostra llibertat té el poder de fer decisions definitives i irreversibles. Tanmateix, encara que puguem jutjar que un acte és en si mateix una falta greu, hem de deixar el judici sobre les persones davant la justícia i la misericòrdia de Déu.

1862 Es comet un pecat venial quan, en ser matèria lleugera, no s’observa la mesura prescrita per la llei moral o quan es desobeeix de la llei moral en qüestions greus, però sense consciència plena i sense consentiment total.

1863 El pecat venial debilita la caritat; manifesta afecte desordenat pels béns creats; dificulta el progrés de l’ànima en l’exercici de les virtuts i en la pràctica del bé moral; mereix penalitzacions temporals. El pecat venial deliberat que ha quedat sense penediment, ens prepara de forma gradual per cometre pecat mortal. Tanmateix, el pecat venial no trenca l'Aliança amb Déu, sinó que és humanament reparador amb la gràcia de Déu. "No sense santificar la gràcia, l'amistat amb Déu, la caritat, ni la felicitat eterna" [Joan Pau II, Esort . ap. Reconcilicació i paenitentia, 17].

L'home no pot deixar de tenir almenys pecats lleus, sempre que romangui al cos. Tanmateix, no heu de donar poc pes a aquests pecats, que es defineixen com a lleus. No t’importa quan els pesis, però quina por quan els numeri! Moltes coses lleugeres, juntes, en formen una de pesada: moltes gotes omplen un riu i tants grans fan una pila. Quina esperança queda? Primer fer confessió. . [Sant Agustí, En epistulam Johannis ad Parthos tractatus, 1, 6].

1864 "Qualsevol pecat o blasfèmia serà perdonat als homes, però la blasfèmia contra l'Esperit no serà perdonada" (Mt 12,31:46). La misericòrdia de Déu no coneix límits, però aquells que es neguen deliberadament a acceptar-la mitjançant el penediment, rebutgen el perdó dels seus pecats i la salvació que ofereix l’Esperit Sant [Cf Joan Pau II, Enc. Lett. Dominum et Vivificantem, XNUMX]. Aquest enduriment pot conduir a la impenitència final i a la ruïna eterna.