Pietat divina: el pensament de Santa Faustina avui 12 d'agost
16. Jo sóc el Senyor. - Escriu les meves paraules, filla meva, parla al món sobre la meva misericòrdia. Tota la humanitat recorre a ella. Escriu que, abans de venir com a jutge just, obro les portes de la meva misericòrdia: qui no vulgui passar per elles, haurà de passar per la porta de la meva justícia. Les ànimes que apel·len a la meva misericòrdia em produeixen una gran alegria; Els concedeixo gràcies que vagin més enllà dels propis desitjos. No puc castigar ni el més gran pecador quan recorre al meu perdó, però ho justifico gràcies a la meva misericòrdia que és infinita i que per a vosaltres és incomprensible. Jo sóc el Senyor per essència i no conec restriccions ni necessitats: si dono vida a les criatures, només prové de la immensitat de la meva misericòrdia. Tot el que faig per la vida de les ànimes està impregnat de misericòrdia.
17. El cor esquinçat. - Avui el Senyor em va dir: «Vaig obrir el cor com a font de misericòrdia, de manera que totes les ànimes treuen la vida. Per tant, tothom s’apropi amb confiança il·limitada a aquest oceà de pura bondat. Els pecadors es justificaran i els justos es confirmaran per sempre. A l’hora de la mort, ompliré amb la meva pau divina l’ànima que haurà dipositat la seva confiança en la meva pura bondat. Als sacerdots que anunciaran la meva misericòrdia, concediré una força singular i donaré eficàcia a les seves paraules, movent el cor d’aquells a qui giraran ".
18. El més gran dels atributs divins. - El predicador avui ens ha explicat que tota la història de la humanitat és una manifestació de la bondat de Déu. Tots els altres atributs, com l'omnipotència i la saviesa, ajuden a revelar-nos que la misericòrdia és, de tot, l'atribut. és més gran. Jesús meu, ningú no pot exhaurir la teva pietat. La perdició és només el destí de les ànimes que tenen la voluntat de perdre-se, però qui vulgui salvar-se pot submergir-se al mar sense els bancs de la misericòrdia divina.
19. Lliure i espontani. - Entenc quant Déu ens estima i com de fàcil és comunicar-se amb ell mitjançant la seva misericòrdia, per molt inaccessible que sigui la seva majestuositat. Amb qualsevol, com ell, em sento lliure i espontani. Ni tan sols entre una mare i el seu nadó hi ha tanta comprensió com entre una ànima i el seu Déu, ni hi ha paraules per expressar la seva infinita misericòrdia: tot no tindria sentit si es compagin.
20. L’ull de dos abismes. - Jesús m’ha revelat la meva misèria, entenc d’ella la grandesa de la seva misericòrdia. A la meva vida, miraré amb un ull l’abisme de la misèria que sóc i amb l’altre a l’abisme de la seva misericòrdia. Oh Jesús, encara que sembli que em rebutges i no m’escoltes, sé que no defraudarà les meves esperances.