Pietat divina: el pensament de Santa Faustina avui 14 d’agost

20. Un divendres de l'any 1935. - Era vespre. Ja m’havia tancat a la cel·la. Vaig veure l’àngel executar la ira de Déu i vaig començar a suplicar a Déu pel món amb les paraules que vaig sentir des de dins. Vaig oferir al Pare etern "El cos, la sang, l'ànima i la divinitat del seu Fill estimat, en expiació dels nostres pecats i dels del món sencer". Vaig demanar pietat a tothom "en nom de la seva dolorosa passió".
L'endemà, entrant a la capella, vaig escoltar dins meu aquestes paraules: "Cada vegada que entres a la capella, recita l'oració que et vaig ensenyar ahir des del llindar". Recitant que tenia la pregària, vaig rebre la següent instrucció: «Aquesta pregària serveix per apaivagar la meva indignació, la recitaràs al rosari que fas servir habitualment. Començareu per un Pare Nostre, direu aquesta pregària: "Pare etern, us ofereixo el cos, la sang, l'ànima i la divinitat del vostre estimat Fill i del nostre Senyor Jesucrist en expiació dels nostres pecats i dels del món sencer" . Als petits grans de l'Ave Maria, continuareu dient deu vegades consecutives: "Per la seva dolorosa passió, tingueu pietat de nosaltres i de tot el món". Com a conclusió, recitarà aquesta invocació tres vegades: "Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, tingueu pietat de nosaltres i de tot el món" ».

21. Promeses. - «Recita constantment la capelleta que t’ensenyava cada dia. Qui el reciti trobarà molta misericòrdia a l’hora de la mort. Els sacerdots ho proposen als qui tenen pecat com a taula de salvació. Fins i tot el pecador més endurit, si recites aquesta corona fins i tot per una vegada, tindrà l'ajut de la meva pietat. Vull que el món sàpiga. Donaré gràcies que l’home ni tan sols pot entendre a tots els que confien en la meva misericòrdia. Acolliré amb la meva misericòrdia a la vida, i encara més a l’hora de la mort, les ànimes que recitaran aquesta capelleta ».

22. La primera ànima salvada. - Jo estava al sanatori de Pradnik. A mitja nit, de sobte em van despertar. Vaig entendre que una ànima tenia una necessitat urgent que algú pregés per ella. Vaig anar a la sala i vaig veure una persona que ja estava en agonia. De sobte, vaig sentir aquesta veu dins: "Recita la capelleta que t'he ensenyat". Vaig córrer a agafar el rosari i, de genolls al costat del moribund, vaig recitar la capelleta amb tot el fervor de què era capaç. De sobte, el moribund va obrir els ulls i em va mirar. La meva capella encara no estava acabada i aquella persona ja havia mort amb una serenitat singular pintada a la cara. Havia demanat sincerament al Senyor que complís la promesa que em van fer sobre la capelleta i em va fer saber que, en aquella ocasió, l’havia complert. Va ser la primera ànima salvada gràcies a aquesta promesa del Senyor.
De tornada a la meva petita habitació, vaig sentir aquestes paraules: «A l’hora de la mort, defensaré com a glòria tota ànima que recitarà la capelleta. Si una altra persona ho recita a un moribund, obtindrà el mateix perdó per a ell ».
Quan la capelleta es recita al llit d’una persona moribunda, la ira de Déu disminueix i una misericòrdia desconeguda per a nosaltres envolta l’ànima, perquè l’Ésser diví toca profundament l’evocació de la dolorosa passió del seu Fill.